activitats

La comunicació: caçadors de signes

COMUNICACIÓ: transmissió d’informació d’un emissor a un receptor.

COMUNICACIÓ NO VERBAL: Informació que es transmet a través de sistemes de signes (“codis“) no lingüístics, que podem percebre pels sentits (visuals, tàctils, olfactius…) Alguns d’aquests sistemes de signes o codis no verbals són universals, però no tots.

Sabríeu dir què comuniquen aquestes imatges:

 

 

 

 

El nostre entorn està ple de sistemes de signes no verbals, és a dir, no lingüístics, que ens donen molta informació. Per fer l’activitat que us proposem us haureu de convertir en “caçadors de signes”.

1. Formarem equips de 4 persones

2. Cada membre de l’equip de caçadors haureu de buscar en el vostre entorn més immediat (escola, ciutat o poble, carrer…) elements que ens donin informació no verbal.

3. Caldrà que feu una foto d’aquest element de comunicació no verbal i que l’imprimiu.

4. Apunteu-vos en la vostra llibreta què significa o quina informació aporta.

5. Cada grup de caçadors realitzarà un mural amb el títol: “La comunicació no verbal: caçadors de signes”, on enganxareu les vostres imatges impreses i, a sota, el seu significat.

TIPUS D’ACTIVITAT: AVALUACIÓ SUMATIVA

3.

Recursos per repassar els pronoms febles

Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.

dossier-de-pronoms-febles

També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.

Les Quatre Grans Cròniques catalanes: activitat avaluable per a 3r d’ESO

ACTIVITAT GRUPAL PER ALS ALUMNES DE 3r ESO:

TASCA: realització d’un audiovisual sobre la Crònica que hagi correspost a cada grup.

DURADA: màxim 10′

llibre dels fetsDESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: vídeo que reculli, a partir de material divers (text, imatges, mapes, audio…), la informació bàsica sobre la Crònica, l’autor, el període històric que abraça , les seves característiques específiques i els fets més rellevants que s’hi narren.

El vídeo haurà de contenir, almenys, aquestes parts:

1. Introducció:

  • concepte de crònica històrica
  • què són i quines són les Quatre Grans Cròniques catalanes.

2. Presentació de la Crònica: període històric que recull i cronologia de la seva elaboració.

3. Informació bàsica sobre l’autor.

4. Característiques específiques de la Crònica treballada.

5. Fets històrics més rellevants que s’hi recullen.

6. Anàlisi d’elements com el providencialisme o l’apologia de la dinastia catalana.

7. Lectura i comentari breu d’un fragment de la Crònica que el grup consideri representatiu del conjunt de l’obra.

8. Fonts consultades.

La informació obtinguda dels diferents vídeos serà susceptible de ser avaluada en l’examen final de la matèria.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: A / C

Aquí us podeu descarregar el document que conté els elements seran avaluats del vostre treball.

PER COMENÇAR A TREBALLAR

Les Quatre Grans Cròniques catalanes

Les Quatre Grans Cròniques

El llibre dels fets. La Crònica del rei en Jaume

La historiografia. Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

Crònica de Jaume I

Crònica de Ramon Muntaner

 Crònica de Bernat Desclot

Documental Anatomia d’un rei. TV3. (documental sobre l’obertura del sepulcre de Pere II el Gran, amb referències força interessants a la Crònica de Bernat Desclot.

Pere el Gran (protagonista de la Crònica de Bernat Desclot)

Ramon Muntaner (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

La Companyia d’Orient (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

Crònica de Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós

Documental “Cròniques del rei Jaume” (Canal 9 – 23:15′)

L’entrevista

 

Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.

Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.

Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:

a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.

b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.

c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.

Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.

Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.

Quatre passos per preparar una bona entrevista

  1. Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
  2. Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
  3. Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
  4. Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions

Altres suggeriments

– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.

– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.

– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.

– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.

– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.

– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.

– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.

– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.

 

Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.

Dos exemples d’entrevistes

 

 

Repassem ortografia

Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.

Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.

Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:

APUNTS

Normativa bàsica d’accentuació

Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes

L’accent diacrític

La dièresi (apunts bàsics)

Ús i estalvi de la dièresi

L’apostrofació dels articles

L’apostrofació de l’article (II)

Ortografia de la vocal neutra

O/U àtones

Power Point O/U àtones

3.-LES-VOCALS-O-U

EXERCICIS

Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)

Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)

Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

La vocal neutra

Aquest és el primer tema d’ortografia que treballarem aquest curs: l’ortografia de la vocal neutra. Per aprendre o repassar com escrivim el so de vocal neutra, podeu consultar aquests enllaços:

1. Breu resum sobre l’ortografia de la vocal neutra (extret del bloc enxaneta.info )

2. Apunts del wiki de l’assignatura ( www.llenguacat.wikispaces.com )

3. Taula-resum sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extreta del bloc El tauler )

4. Apunts sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extrets de la pàgina de la Generalitat de Catalunya)

Per comprovar el vostre grau d’assoliment d’aquest tema d’ortografia haureu de fer les activitats següents:

ACTIVITATS INTERACTIVES (extretes del bloc enxaneta.info): des del vostre ordinador podreu realitzar un seguit d’exercicis autocorrectius.

EXERCICIS DE REPÀS SOBRE LA VOCAL NEUTRA ( extretes del bloc El mercat de les lletres )

REPÀS INTERACTIU 1

REPÀS INTERACTIU 2

REPÀS INTERACTIU 3

REPÀS INTERACTIU 4

EXERCICIS DEL WIKI DE L’ASSIGNATURA 1

Així, doncs, ara ja no teniu cap excusa per no aprendre a escriure correctament les grafies a / e en posició àtona, és a dir, el so de la vocal neutra.

Identificació de registres lingüístics

Tot seguit trobareu uns textos orals en què s’utilitzen registres diferents. Per a cadascun dels textos haureu d’emplenar l’esquema següent:

TIPUS DE REGISTRE

Canal

  • Oral
  • Escrit

ÀMBIT

  • familiar
  • social

TEMA

  • general
  • especialitzat

GRAU DE CONFIANÇA ENTRE EMISSOR I RECEPTOR

  • formal
  • informal

FINALITAT

  • emotiva / expressiva
  • informativa
  • conativa

NIVELL

  • formal-culte
  • formal-estàndard
  • col·loquial
  • vulgar

1) Porca misèria

2) Entrevista a Teresa Forcades a “Signes dels temps“ (només cal que escolteu, si voleu, fins al minut 1.33, tot i que us animo que escolteu l’entrevista sencera, s’hi diuen coses força interessants!!!)

3) Poema VII de “La pell de brau” de Salvador Espriu

3) Hamlet 

4) Julio Manrique i Marc Rodríguez al Matí de Catalunya Ràdio

El Barroc català: Francesc Vicenç García, Rector de Vallfogona. Lectura comprensiva i comentari

Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets.  Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.

A finals de l’any 1609  rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.

Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.

El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”

L’extensa producció poètica del nostre autor  no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.

POEMES DE FRANCESC VICENÇ GARCÍA, RECTOR DE VALLFOGONA