Fem una entrevista

Leer

 

música

entrevistas3

 

Els alumnes de 2n d’ESO haureu de realitzar l’activitat avaluable següent:

FEM UNA ENTREVISTA

Després de llegir què és una entrevista, quins tipus d’entrevistes existeixen i quines són les pautes i recomanacions es recomana que se segueixin per dur a terme una bona entrevista, caldrà que tots vosaltres en feu una.

Tasca: entrevista enregistrada en vídeo a un adult (pare, mare, germans, familiars, professors o professores).

Tema: preferències musicals o literàries. Podeu triar qualsevol d’aquests temes com a centre de la vostra entrevista.

Durada: entre 3 i 6 minuts.

Requisits: tal i com hem vist a classe, aquesta entrevista haurà de contenir aquelles parts de l’entrevista que cregueu que són més interessants, veu en off, sobreimpressió de text, imatges, música, etc.

– El nombre màxim de preguntes planificades ha de ser 5 i un màxim de 3 preguntes espontànies.

Lliurament: dijous 10 d’abril. L’entrevista es lliurarà en un dispositiu de memòria externa.

Anuncis

L’entrevista

 

Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.

Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.

Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:

a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.

b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.

c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.

Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.

Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.

Quatre passos per preparar una bona entrevista

  1. Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
  2. Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
  3. Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
  4. Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions

Altres suggeriments

– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.

– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.

– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.

– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.

– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.

– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.

– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.

– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.

 

Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.

Dos exemples d’entrevistes

 

 

Els textos periodístics informatius i interpretatius: la notícia i el reportatge

Podem definir els mitjans de comunicació com uns instruments que serveixen per comunicar, per difondre informació i opinió, no només a un individu, sinó a una col·lectivitat, a un públic, utilitzant les tecnologies existents. A través d’ells, els membres d’una societat s’assabenten del que succeeix al seu voltant en l’àmbit polític, econòmic, social, cultural, etc. A través d’aquests mitjans de comunicació s’obté la informació, es processa i, finalment, es comunica, s’expressa.

Actualment vivim en l’anomenada societat de la informació, és a dir, en un món, en una societat que es caracteritza per l’existència i l’aparició continuada de noves tecnologies que afavoreixen la comunicació i  l’intercanvi  d’informació entre un nombre creixent de persones. La popularització de la xarxa de xarxes, Internet, ha obert nous canals de comunicació a través de mitjans electrònics (correu electrònic, messenger, facebook…) i  l’aparició del periodisme digital. Gràcies a la tecnologia aplicada al món de la informació i de la comunicació, tenim la possibilitat, entre d’altres coses, de poder accedir a la formació i al coneixement a través de la formació a distància. La tecnologia de la comunicació ha entrat en àmbits de la vida quotidiana impensables fins fa uns anys, com la teleassistència sanitària. D’altra banda, han aparegut nous canals per a la participació ciutadana en el món de la comunicació tot afavorint l’expressió d’opinions i punts de vista a través dels blocs.

Així, doncs, quan parlem de mitjans de comunicació de masses ens estem referint als diaris (en paper o digitals), a la televisió, la ràdio, Internet (pàgines web, blocs).

A través dels mitjans de comunicació tenim accés als anomenats textos periodístics (escrits o orals). Els textos periodístics poden classificar-se en:

Informatius: la seva finalitat és, simplement, donar informació de manera objectiva. El text periodístic informatiu per excel·lència és la notícia. Un altre text informatiu és el reportatge.

Interpretatius: combinen informació, però també opinió. Per exemple, la crònica i el reportatge interpretatiu.

D’opinió: expressen el punt de vista del seu autor. Per tant, són subjectius, van signats, perquè la persona que escriu es fa responsable de l’opinió que expressa. Els més coneguts són la columna d’opinió o l’article d’opinió, la crítica, l’editorial d’un diari, l’article de fons, la carta al director i, en molts casos, els blocs.

LA NOTÍCIA

És un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació, per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen. Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:

1. actualitat

2. novetat

3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)

A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.

Les sis preguntes

Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How), és a dir, QUÈ, QUI, QUAN, ON, PER QUÈ, COM.  Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis preguntes o, almenys, a les quatre primeres.

L’estructura d’una notícia

Avantítol

Títol

Subtítol

Entrada o lead

TITULARS: compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir a la informació de manera ràpida.

• avantítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.

• títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més grans i de manera destacada. És indispensable.

• entrada o “lead”: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.

Els titulars d’una notícia (avantítol, títol i subtítol) han de recollir-ne la informació essencial i han de procurar atraure l’atenció del públic. Algunes de les característiques que han de tenir els titulars són:

– Han d’utilitzar, preferentment, verbs en present d’indicatiu.

Rússia i Ucraïna negocien el futur de la flota.

– Els verbs “ser”, “estar” o qualsevol altre que es pugui sobreentendre, solen desaparèixer:

La culpa, del Japó.

– A vegades desapareix el verb “dicendi” i s’introdueix l’estil directe:

Artur Mas: “Cal que el discurs d’investidura aixequi el to del país”.

– La modalitat oracional més corrent és l’enunciativa.

– És normal posar al davant el complement circumstancial de lloc:

A Bilbao, una manifestació de familiars de presos etarres demana el seu alliberament.

– És habitual l’estil nominal (sense verb):

Enfrontaments entre xiïtes i sunnites al Paquistan.

El lead o entrada és el paràgraf que, ampliant els titulars, reuneix les sis preguntes principals de la notícia. Pot aparèixer en negreta o com a primer paràgraf del cos de la notícia.  En el cas de la notícia breu, tota ella és entrada.

Para terminar, debemos tener claro cuáles son los tres principios básicos que rigen una noticia:
brevedad, objetividad y claridad.

COS DE LA NOTÍCIA: el cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

ACTIVITATS

Treballem el que hem après a partir del text d’una notícia, que enllacem a continuació. Llegeix-la i fes les activitats que segueixen.

Israel lluita contra l’incendi més gran de la seva història

1. Quins són els titulars d’aquesta notícia?

2. Digues quin és el títol, el subtítol i l’entrada o “lead”

3. Després de llegir la notícia, contesta totes les preguntes que puguis de les sis que ja coneixes.

4. Justifica per què el cos d’aquesta notícia estructura la informació en forma de piràmide invertida.

EL REPORTATGE

El reportatge periodístic és un article en el qual es plasma el resultat de les investigacions fetes per un periodista sobre un tema de certa actualitat. Per tant, la seva finalitat bàsica és informativa. El reportatge no cal que toqui temes d’estricta actualitat. Normalment parteix d’uns esdeveniments que han estat notícia, però també tracta qüestions que, sense ser notícia, són d’interès per a un gran percentatge de persones.

Un reportatge pretén fer veure les circumstàncies i l’ambient que envolten un fet. El periodista intenta reunir dades. conèixer les causes, els antecedents, analitzar les conseqüències, recollir punts de vista diversos i interpretacions diferents dels fets. Per això, es diferencia de la notícia perquè:

• té una major extensió

• hi ha una major llibertat expressiva per part de l’autor (pot interpretar els fets, no ha de ser estrictament objectiu)

• tot i que ha de predominar l’objectivitat, l’autor pot donar la seva opinió en determinats moments.

Per això es diu que el reportatge és un text periodístic interpretatiu, perquè combina informació i opinió.

L’estructura típica del reportatge és la següent:

TÍTOL

Lead o entrada

Cos

El reportatge també pot contenir imatges per explicar millor els fets que tracta.