Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.
També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.
Els alumnes de 2n d’ESO podeu preparar la part gramatical de l’examen amb aquests apunts
Gènere i nombre del substantiu
Presentació en Power Point sobre el gènere i el nombre de l’adjectiu
(angelsjacinto.weebly.com)
Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.
Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.
Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:
APUNTS
Normativa bàsica d’accentuació
Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes
L’apostrofació de l’article (II)
Power Point O/U àtones
EXERCICIS
Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)
Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)
Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)
Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.
Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.
Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.
I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.
Un manlleu o préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.
Per exemple:
football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).
En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.
Per exemple:
cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.
El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.
Altres exemples de barbarismes serien:
jefe: cap
link: enllaç
Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:
Les paraules compostes són aquelles que es formen a partir de dos mots ja existents, amb significat propi individual.
busca-raons: persona burxeta, a qui li agrada promoure discussions i conflictes.
parabrisa: vidre davanter d’un vehicle.
cara-xuclat: de cara prima.
capgirar: canviar radicalment.
Els lexemes que formen una paraula composta poden tenir categories gramaticals diferents o pertànyer a la mateixa categoria. I la paraula resultant, la composta, té la seva pròpia categoria gramatical.
sordmut: adj + adj = adj
guardabosc: V + N = N
UNA IMATGE FA MISSATGE
Us proposem un joc. A partir d’unes imatges, haureu de crear paraules compostes. Feu clic aquí.
FORMEM PARAULES COMPOSTES
Ara es tracta de formar el màxim nombre de paraules compostes en 2 minuts. Aquesta és una activitat que podreu fer en parella tot clicant aquí
CREADORS DE PARAULES
Us proposem ara una activitat força “creativa”. La podeu trobar aquí.
Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.
Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals. Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.
En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.
L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.
Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.
En el següent document en pdf trobareu apunts i exercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.
En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.
Per als alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat que vulgueu practicar i repassar les Oracions subordinades substantives podeu clicar l’enllaç anterior, que us durà al wiki de l’assignatura. L’arxiu que heu de buscar és Apunts i exercicis d’oracions subordinades substantives.
Els alumnes de 1r de Batxillerat treballareu l’obra poètica d’un dels autors més representatius de la literatura en llengua catalana: el poeta valencià Ausiàs March.
Per conèixer millor la seva vida i la seva obra compten amb els recursos següents:
a) Podcast del programa radiofònic En guàrdia, amb Enric Calpena. Amb una durada de 54 minuts, ens presenta els aspectes més rellevants per entendre la producció poètica d’Ausiàs March.
b) L’audiovisual Ausiàs March (Generalitat de Catalunya, 1998), amb una durada d’11 minuts.
c)L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 1
d) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 2
e) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 3
f) Poema Veles e vents interpretat per Raimon.
g) Lectura dels poemes: Colguen les gents ab alegria festes, Veles e vents, Així com cell que es veu prop de la mort, Així com cell que desitja vianda.
h) El web Ausiàs March: la poesia aspra i profunda.
i) Arxiu en pdf sobre Ausiàs March, la seva vida i la seva obra.
Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets. Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.
A finals de l’any 1609 rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.
Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.
El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”
L’extensa producció poètica del nostre autor no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.
Aprendre llengua i literatura 