Recursos per repassar els pronoms febles

Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.

dossier-de-pronoms-febles

També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.

Anuncis

Repassem ortografia

Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.

Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell BHi trobareu apunts i exercicis.

Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:

APUNTS

Normativa bàsica d’accentuació

Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes

L’accent diacrític

La dièresi (apunts bàsics)

Ús i estalvi de la dièresi

L’apostrofació dels articles

L’apostrofació de l’article (II)

Ortografia de la vocal neutra

O/U àtones

Power Point O/U àtones

3.-LES-VOCALS-O-U

EXERCICIS

Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)

Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)

Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

Barbarismes i préstecs lingüístics

 

Un manlleu préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.

Per exemple:

football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).

En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.

 

Per exemple:

cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.

El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.

Altres exemples de barbarismes serien:

jefe: cap

link: enllaç

Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:

voc_barbar

Les paraules compostes

estrellacompostes

Les paraules compostes són aquelles que es formen a partir de dos mots ja existents, amb significat propi individual.

busca-raons: persona burxeta, a qui li agrada promoure discussions i conflictes.

parabrisa: vidre davanter d’un vehicle.

cara-xuclat: de cara prima.

capgirar: canviar radicalment.

Els lexemes que formen una paraula composta poden tenir categories gramaticals diferents o pertànyer a la mateixa categoria. I la paraula resultant, la composta, té la seva pròpia categoria gramatical.

sordmut: adj + adj = adj

guardabosc: V + N = N

 UNA IMATGE FA MISSATGE

Us proposem un joc. A partir d’unes imatges, haureu de crear paraules compostes. Feu clic aquí.

FORMEM PARAULES COMPOSTES

Ara es tracta de formar el màxim nombre de paraules compostes en 2 minuts. Aquesta és una activitat que podreu fer en parella tot clicant aquí

CREADORS DE PARAULES

Us proposem ara una activitat força “creativa”.  La podeu trobar aquí.

Els registres lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.

Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.  Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.

En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.

Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.

  En el següent document en pdf trobareu apuntsexercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.

      ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.

Tinc piu piu