“Pronoms febles: Posa’ls” és una aplicació per poder practicar la substitució pronominal en català a partir d’unes explicacions teòriques breus i senzilles i uns exercicis pràctics distribuits en 7 apartats ordenats segons el grau de dificultat. En el web de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya trobareu més informació sobre aquesta aplicació i l’enllaç per poder descarregar-la.
4t ESO
Recursos per repassar els pronoms febles
Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.
També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.
Preparació de l’examen de complements verbals de 3r d’ESO
Per preparar l’examen sobre els complements verbals, els alumnes de 3r d’ESO podeu realitzar els exercicis que són al final d’aquesta pàgina del wiki de l’assignatura. Cal que us autoavalueu amb les correccions que trobareu adjuntes.
Repassem ortografia
Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.
Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.
Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:
APUNTS
Normativa bàsica d’accentuació
Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes
L’apostrofació de l’article (II)
Power Point O/U àtones
EXERCICIS
Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)
Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)
Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)
Oracions subordinades substantives
Per als alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat que vulgueu practicar i repassar les Oracions subordinades substantives podeu clicar l’enllaç anterior, que us durà al wiki de l’assignatura. L’arxiu que heu de buscar és Apunts i exercicis d’oracions subordinades substantives.
El Barroc català: Francesc Vicenç García, Rector de Vallfogona. Lectura comprensiva i comentari
Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets. Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.
A finals de l’any 1609 rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.
Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.
El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”
L’extensa producció poètica del nostre autor no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.
El Renaixement català: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig. Lectura i comprensió
Després de llegir atentament els apunts El Renaixement comentarem tres textos pertanyents a tres autors del Renaixement català: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.
BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS, de Joan Timoneda.
La literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII (1a part)
Dins de la història de la literatura catalana, el període comprès entre els segles XVI i XVIII ha estat tradicionalment menystingut i poc estudiat, ja que es considerava que la producció literària d’aquests tres segles havia estat molt reduïda i de baixa qualitat. Per això, aquesta etapa s’ha conegut durant molt de temps amb el nom de “Decadència”. Els estudiosos moderns han intentat rectificar aquesta visió de la producció literària d’aquests tres segles i prefereixen parlar de Renaixement, Barroc i Neoclassicisme i Il·lustració, ja que aquests moviments també van arribar a Catalunya, tot i que amb un seguit de particularitats.
Aquests són els enllaços que us portaran als apunts sobre el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme i la Il·lustració dins de la literatura catalana.
Neoclassicisme i Il·lustració a Catalunya
Després de llegir atentament els apunts que heu pres a l’aula i de llegir els apunts La Decadència, contesteu les preguntes següents:
- Definiu de manera clara i breu per què el període de la literatura comprès entre els segles XVI al XVIII s’ha anomenat tradicionalment “Decadència”.
- Quins moviments estètics i literaris es desenvolupen en els segles XVI, XVII i XVIII?
- Quin és el primer fet polític que suposa una castellanització de la Corona d’Aragó?
- Per què l’aristocràcia catalana comença a utilitzar el castellà a principis del segle XVI?
- Amb quin rei es consolida la castellanització dels territoris de la Corona d’Aragó?
Comentari d’un poema de Màrius Torres
Màrius Torres és un dels poetes en llengua catalana més reconeguts del segle XX. La seva obra ha estat traduïda al castellà i a l’anglès.
Va néixer a Lleida l’any 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja, al Vallès Oriental, l’any 1942. Als 25 anys contrau una malaltia que a l’època no tenia cura, la tuberculosi. Com que era molt contagiosa i, a més, els malalts necessitaven tenir molta tranquil·litat i fer molt de repòs, el van ingressar en el sanatori per a tuberculosos de Puig d’Olena, a Sant Quirze, on va morir.
Màrius Torres escriu durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i durant els primers anys de la postguerra. En els seus poemes trobem expressat sempre un doble sofriment: el patiment personal causat per la seva malaltia i el patiment col·lectiu d’un poble que ha perdut la guerra. La seva malaltia, que l’abocava a una mort segura, i la desfeta del país després de la guerra fan que la seva poesia neixi neixi d’un estat constant de crisi emocional i és altament reflexiva.
Els temes dels seus poemes són: la mort, la solitud, l’amistat, l’amor, el pas del temps, la trascendència, la música identificada amb la vida…
Les seves poesies van quedar inèdites mentre era viu, fins l’any 1947, quan el seu amic Joan Sales, des de l’exili a Mèxic, recull els seus poemes en un volum titulat Poesies, que va influir notablement en els autors catalans dels anys 40, 50 i 60.
Comentarem un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, Dolç àngel de la mort. Per dur a terme aquesta activitat haureu de descarregar-vos el poema i les activitats.
Per poder dur a terme aquestes activitats caldrà que consulteu el material següent:
Audiovisual “Màrius Torres, entre l’herba i els núvols”
Un curs més… El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada
Per segon curs consecutiu, El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada per tancar el Pla Lector de Llengua catalana i Literatura de 4t d’ESO. La novel·la de M. Àngels Anglada no és només un clàssic de la literatura catalana contemporània, sinó que el seu valor va més enllà d’allò que és estrictament literari: des del Departament de Llengües creiem que és una lectura imprescindible per completar els coneixements que els alumnes de l’últim curs d’ESO han adquirit sobre dos fets que han canviat el decurs de la història, com són la II Guerra Mundial i l’Holocaust. Així, doncs, la lectura d’El violí d’Auschwitz, i les activitats posteriors relacionades, permetran continuar amb la línia de treball interdisciplinar que ens hem marcat des dels departaments pedagògics.
ACTIVITATS
Pel que fa a les activitats proposades, aneu al wiki de l’assignatura per poder realitzar-les. Alguns enllaços per poder treballar aquesta lectura són els següents:
Jacques Stroumsa, el violinista d’Auschwitz
Entrevista de Mònica Terribas a Jacques Stroumsa (TV3 a la carta)
Fragment de la Follia d’Arcángelo Corelli
Informació sobre la Solució Final
El camp de concentració d’Auschwitz
UN GLOGSTER
Tots vosaltres ja sabeu què és un glogster: un póster multimèdia sobre un tema, personatge, àrea del coneixement, etc, que pot contenir imatges, text i música. Es tracta que feu un glògster sobre la novel·la El violí d’Auschwitz. Haureu de triar un tema o idea central i, a partir d’aquí, expressar amb imatges, so i text les vostres impressions i sensacions després d’haver llegit i treballat la lectura.
CALENDARI DE LLIURAMENT
Consulteu el Google Calendar de 2n cicle.