Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.
Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.
Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.
I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.
Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets. Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.
Màrius Torres és un dels poetes en llengua catalana més reconeguts del segle XX. La seva obra ha estat traduïda al castellà i a l’anglès.
Per segon curs consecutiu, El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada per tancar el Pla Lector de Llengua catalana i Literatura de 4t d’ESO. La novel·la de M. Àngels Anglada no és només un clàssic de la literatura catalana contemporània, sinó que el seu valor va més enllà d’allò que és estrictament literari: des del Departament de Llengües creiem que és una lectura imprescindible per completar els coneixements que els alumnes de l’últim curs d’ESO han adquirit sobre dos fets que han canviat el decurs de la història, com són la II Guerra Mundial i l’Holocaust. Així, doncs, la lectura d’El violí d’Auschwitz, i les activitats posteriors relacionades, permetran continuar amb la línia de treball interdisciplinar que ens hem marcat des dels departaments pedagògics.
Nascut a Valls l’any 1846, Oller era cosí de Josep Yxart, la qual cosa li va permetre estar en contacte amb els corrents literaris europeus del moment. Així, doncs, El Realisme i el Naturalisme van arribar a Oller filtrats per les idees d’Yxart i de Sardà Sobretot en el cas del Naturalisme, Oller tampoc no va acceptar mai l’aplicació del mètode científic en la literatura i, per tant, la impassibilitat que es demanava que tingués el novel·lista. Per a Oller, la novel·la no era observació i experimentació, sinó observació, sentiment i imaginació, el novel·lista no es pot distanciar absolutament dels seus personatges ni dels fets que narra. El mateix Zola, quan escriu el pròleg a la traducció francesa de La papallona (1882), la primera novel·la d’Oller, li critica que s’emocioni davant dels seus personatges, perquè diu que això no té res de naturalista Malgrat tot, Oller s’ha considerat el primer autor català que introdueix en les seves obres els corrents literaris europeus de la seva època i La papallona es considera la primera novel·la catalana moderna després del Tirant Lo Blanc.
L’any 1880, en la plenitud del realisme literari, l’escriptor francès Émile Zola, va publicar Le roman experimental (La novel·la experimental), en la qual, partint de les idees realistes, aplica el mètode científic a la literatura. Zola considera que l’art, per tant, també la literatura, és una ciència i per tant, l’escriptor ha d’observar la realitat amb ulls de científic i aplicar els mètodes d’anàlisi científica a aquesta realitat. El resultat serà la novel·la. Segons els naturalistes:
Aprendre llengua i literatura 