La literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII (1a part)

Dins de la història de la literatura catalana, el període comprès entre els segles XVI i XVIII ha estat tradicionalment menystingut i poc estudiat, ja que es considerava que la producció literària d’aquests tres segles havia estat molt reduïda i de baixa qualitat. Per això, aquesta etapa s’ha conegut durant molt de temps amb el nom de “Decadència”. Els estudiosos moderns han intentat rectificar aquesta visió de la producció literària d’aquests tres segles i prefereixen parlar de Renaixement, Barroc i Neoclassicisme i Il·lustració, ja que aquests moviments també van arribar a Catalunya, tot i que amb un seguit de particularitats.

Aquests són els enllaços que us portaran als apunts sobre el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme i la Il·lustració dins de la literatura catalana.

La “Decadència”

El Renaixement a Catalunya

El Barroc a Catalunya

Neoclassicisme i Il·lustració a Catalunya

Després de llegir atentament els apunts que heu pres a l’aula i de llegir els apunts La Decadència, contesteu les preguntes següents:

  1. Definiu de manera clara i breu per què el període de la literatura comprès entre els segles XVI al XVIII s’ha anomenat tradicionalment “Decadència”.
  2. Quins moviments estètics i literaris es desenvolupen en els segles XVI, XVII i XVIII?
  3. Quin és el primer fet polític que suposa una castellanització de la Corona d’Aragó?
  4. Per què l’aristocràcia catalana comença a utilitzar el castellà a principis del segle XVI?
  5. Amb quin rei es consolida la castellanització dels territoris de la Corona d’Aragó?

 

TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell

Segons Miguel de Cervantes quan fa referència al Tirant Lo Blanc en la seva novel·la El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, “Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo […] Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho”. Segons Martí de Riquer, sens dubte el millor especialista en literatura catalana medieval, l’obra de Joanot Martorell és la millor novel·la en català de tots els temps. La novel·la narra les aventures guerreres i amoroses del jove Tirant Lo Blanc, des de la seva trobada amb l’ermità Guillem de Varoic, el qual li explicarà quins són els fonaments de la cavalleria, passant per la seva etapa de formació a la cort d’Anglaterra, els seus fets d’armes a Sicília i Rodes, fins arribar a la cort de Constantinoble, on lluitarà al servei d’un bell i noble objectiu: deslliurar l’Imperi Grec del setge dels turcs. Tot això barrejat amb tot un seguit d’episodis humorístics i amorosos i amb la intervenció de personatges com Felip de França i la princesa Ricomana, el duc de Macedònia, el cavaller Kirieleison de Montalbà, l’Emperador i l’Emperadriu, Estefania i Diafebus i, sobretot, tres personatges femenins inoblidables: la Princesa Carmesina, estimada per Tirant, la entremeliada i sensual donzella Plaerdemavida i la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.

Tirant Lo Blanc és qualificada com a “novel·la total”: és alhora una novel·la cavalleresca, militar, eròtica i psicològica i la seva versemblança la fa diferent de les novel·les de cavalleria medievals. Per això ha estat considerada una de les millors novel·les del moment.

Martorell, un cavaller valencià nascut a Gandia cap al 1414, inicià el Tirant Lo Blanc l’any 1460. En morir, vuit anys després, la redacció de la seva novel·la estava molt avançada. El manuscrit va passar a mans de Joan Martí de Galba, qui sembla que va escriure els darrers capítols i la va dur a impressió l’any 1490.

Per treballar aquesta lectura preceptiva a 1r de Batxillerat, haureu de fer servir els recursos següents:

Joanot Martorell, cavaller i escriptor

Documental Joanot Martorell

A més, a l’aula podreu veure una presentació de Power Point sobre el Tirant Lo Blanc i el seu autor.

Durant aquesta avaluació, llegirem fragments del Tirant i dureu a terme activitats que trobareu en aquest web.