Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.
També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.
Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.
Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.
Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:
APUNTS
Normativa bàsica d’accentuació
Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes
L’apostrofació de l’article (II)
Power Point O/U àtones
EXERCICIS
Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)
Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)
Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)
Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.
Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.
Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.
I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.
Aquest és el primer tema d’ortografia que treballarem aquest curs: l’ortografia de la vocal neutra. Per aprendre o repassar com escrivim el so de vocal neutra, podeu consultar aquests enllaços:
1. Breu resum sobre l’ortografia de la vocal neutra (extret del bloc enxaneta.info )
2. Apunts del wiki de l’assignatura ( www.llenguacat.wikispaces.com )
3. Taula-resum sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extreta del bloc El tauler )
4. Apunts sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extrets de la pàgina de la Generalitat de Catalunya)
Per comprovar el vostre grau d’assoliment d’aquest tema d’ortografia haureu de fer les activitats següents:
ACTIVITATS INTERACTIVES (extretes del bloc enxaneta.info): des del vostre ordinador podreu realitzar un seguit d’exercicis autocorrectius.
EXERCICIS DE REPÀS SOBRE LA VOCAL NEUTRA ( extretes del bloc El mercat de les lletres )
EXERCICIS DEL WIKI DE L’ASSIGNATURA 1
Així, doncs, ara ja no teniu cap excusa per no aprendre a escriure correctament les grafies a / e en posició àtona, és a dir, el so de la vocal neutra.
En aquesta última avaluació, els alumnes de 1r de batxillerat heu estudiat llatinismes, locucions llatines i aforismes força populars i que podem trobar encara avui en dia tant en la llengua parlada com escrita.
Podeu trobar la llista que haureu de preparar per a l’examen final en el pdf que teniu a continuació.
Per als alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat que vulgueu practicar i repassar les Oracions subordinades substantives podeu clicar l’enllaç anterior, que us durà al wiki de l’assignatura. L’arxiu que heu de buscar és Apunts i exercicis d’oracions subordinades substantives.
Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets. Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.
A finals de l’any 1609 rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.
Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.
El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”
L’extensa producció poètica del nostre autor no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.
Dins de la història de la literatura catalana, el període comprès entre els segles XVI i XVIII ha estat tradicionalment menystingut i poc estudiat, ja que es considerava que la producció literària d’aquests tres segles havia estat molt reduïda i de baixa qualitat. Per això, aquesta etapa s’ha conegut durant molt de temps amb el nom de “Decadència”. Els estudiosos moderns han intentat rectificar aquesta visió de la producció literària d’aquests tres segles i prefereixen parlar de Renaixement, Barroc i Neoclassicisme i Il·lustració, ja que aquests moviments també van arribar a Catalunya, tot i que amb un seguit de particularitats.
Aquests són els enllaços que us portaran als apunts sobre el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme i la Il·lustració dins de la literatura catalana.
Neoclassicisme i Il·lustració a Catalunya
Després de llegir atentament els apunts que heu pres a l’aula i de llegir els apunts La Decadència, contesteu les preguntes següents:
Després de la lectura dels dos poemes trobadorescos que trobem a l’Antologia de la poesia catalana, els alumnes de 1r de Batxillerat completareu l’estudi de la poesia dels trobadors amb una activitat grupal que consistirà a fer una exposició oral sobre un trobador, ja sigui occità o català, atenent sobretot al contingut d’una de les seves poesies.
En grups de 4 persones, triareu una poesia, de qualsevol gènere trobadoresc, d’un trobador,occità o català. Haureu de buscar informació sobre la vida del trobador, el gènere a què pertany el poema triat, i el contingut del poema.L’exposició ha de tenir una durada màxima de 10 minuts i podeu utilitzar els recursos audiovisuals que considereu convenients.
Per ajudar-vos a preparar aquesta activitat, teniu a continuació un seguit de recursos que caldrà que consulteu:
Informació general sobre la poesia trobadoresca, trobadors i gèneres
Wiki de l’assignatura: document La poesia trobadoresca
Pàgina web Els trobadors catalans
Pàgina del Projecte Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya
Màrius Torres és un dels poetes en llengua catalana més reconeguts del segle XX. La seva obra ha estat traduïda al castellà i a l’anglès.
Va néixer a Lleida l’any 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja, al Vallès Oriental, l’any 1942. Als 25 anys contrau una malaltia que a l’època no tenia cura, la tuberculosi. Com que era molt contagiosa i, a més, els malalts necessitaven tenir molta tranquil·litat i fer molt de repòs, el van ingressar en el sanatori per a tuberculosos de Puig d’Olena, a Sant Quirze, on va morir.
Màrius Torres escriu durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i durant els primers anys de la postguerra. En els seus poemes trobem expressat sempre un doble sofriment: el patiment personal causat per la seva malaltia i el patiment col·lectiu d’un poble que ha perdut la guerra. La seva malaltia, que l’abocava a una mort segura, i la desfeta del país després de la guerra fan que la seva poesia neixi neixi d’un estat constant de crisi emocional i és altament reflexiva.
Els temes dels seus poemes són: la mort, la solitud, l’amistat, l’amor, el pas del temps, la trascendència, la música identificada amb la vida…
Les seves poesies van quedar inèdites mentre era viu, fins l’any 1947, quan el seu amic Joan Sales, des de l’exili a Mèxic, recull els seus poemes en un volum titulat Poesies, que va influir notablement en els autors catalans dels anys 40, 50 i 60.
Comentarem un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, Dolç àngel de la mort. Per dur a terme aquesta activitat haureu de descarregar-vos el poema i les activitats.
Per poder dur a terme aquestes activitats caldrà que consulteu el material següent:
Audiovisual “Màrius Torres, entre l’herba i els núvols”
Aprendre llengua i literatura 