Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.
També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.
Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.
Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.
Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:
APUNTS
Normativa bàsica d’accentuació
Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes
L’apostrofació de l’article (II)
Power Point O/U àtones
EXERCICIS
Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)
Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)
Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)
Els alumnes de 1r de Batxillerat heu de començar a preparar l’examen sobre la lectura Tirant Lo Blanc, a partir dels apunts de classe i dels comentaris arran de la lectura de diversos fragments de l’obra.
En l’enllaç següent trobareu les indicacions sobre quina serà l’estructura de l’examen, així com exemples de temes susceptibles de ser tractats en aquesta prova.
Tirant Lo Blanc: indicacions per a la preparació de l’examen
Els alumnes de 1r de Batxillerat treballareu l’obra poètica d’un dels autors més representatius de la literatura en llengua catalana: el poeta valencià Ausiàs March.
Per conèixer millor la seva vida i la seva obra compten amb els recursos següents:
a) Podcast del programa radiofònic En guàrdia, amb Enric Calpena. Amb una durada de 54 minuts, ens presenta els aspectes més rellevants per entendre la producció poètica d’Ausiàs March.
b) L’audiovisual Ausiàs March (Generalitat de Catalunya, 1998), amb una durada d’11 minuts.
c)L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 1
d) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 2
e) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 3
f) Poema Veles e vents interpretat per Raimon.
g) Lectura dels poemes: Colguen les gents ab alegria festes, Veles e vents, Així com cell que es veu prop de la mort, Així com cell que desitja vianda.
h) El web Ausiàs March: la poesia aspra i profunda.
i) Arxiu en pdf sobre Ausiàs March, la seva vida i la seva obra.
Després de la lectura dels dos poemes trobadorescos que trobem a l’Antologia de la poesia catalana, els alumnes de 1r de Batxillerat completareu l’estudi de la poesia dels trobadors amb una activitat grupal que consistirà a fer una exposició oral sobre un trobador, ja sigui occità o català, atenent sobretot al contingut d’una de les seves poesies.
En grups de 4 persones, triareu una poesia, de qualsevol gènere trobadoresc, d’un trobador,occità o català. Haureu de buscar informació sobre la vida del trobador, el gènere a què pertany el poema triat, i el contingut del poema.L’exposició ha de tenir una durada màxima de 10 minuts i podeu utilitzar els recursos audiovisuals que considereu convenients.
Per ajudar-vos a preparar aquesta activitat, teniu a continuació un seguit de recursos que caldrà que consulteu:
Informació general sobre la poesia trobadoresca, trobadors i gèneres
Wiki de l’assignatura: document La poesia trobadoresca
Pàgina web Els trobadors catalans
Pàgina del Projecte Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya
És el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat representar una acció dalt d’un escenari. Per tant, el text teatral, en principi, és creat per ser interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta unes característiques ben diferenciades:
2. El text teatral
Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.
3. L’estructura
El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval –marcat normalment per la baixada del teló–. Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç.
Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu.
El quadre és la subdivisió temàtica d’un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.
4. El discurs teatral
El diàleg és la forma més estesa del discurs teatral. Quan s’analitzen els diàlegs, cal tenir present la situació dels interlocutors (igualtat, inferioritat…), la forma d’actuar (dialècticament, si es repliquen complementàriament, expositivament i interrogativament), i la relació amb l’acció (si la matisa, la posa en moviment…).
En molts casos, el diàleg es trenca per la llarga intervenció d’un dels personatges; en aquest cas podem parlar de monòleg: discurs no adreçat directament a un interlocutor. És un diàleg interioritzat en què un mateix és alhora l’emissor i el receptor.
També existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense testimonis) i l’apart (quan es fa participant o còmplice al públic de la història, sense que se n’esperi resposta.
5. L’espai
L’espai escènic és l’espai que percep el públic durant la representació. Varia segons la concepció de l’obra.
L’escenografia és el conjunt d’elements que s’afegeixen a l’espai escènic per reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el mobiliari, la il·luminació i l’atrezzo, que és el conjunt d’accessoris que complementen la caracterització dels actors i d’objectes que es fan servir durant la representació.
l’escenari és la part del teatre on es col·loca el decorat i on es desenvolupa majoritàriament l’acció dramàtica.
La tramoia és el conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials… En el teatre tradicional el teló, s’apuja i s’abaixa marcant l’inici i l’acabament dels actes.
6. Gèneres i subgèneres dramàtics.
6.1 Tragèdia
La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.
És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’Edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.
6.2 Comèdia
Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.
6.3 Tragicomèdia
Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:
6.4 Drama
Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…
6.5 Altres gèneres dramàtics:
Exercicis autocorrectius per a treballar a l’aula o per practicar a casa.
Als alumnes de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat que assistiu a les meves classes us toca treballar aquesta avaluació el mateix tema de gramàtica: els pronoms febles. Amb aquest material, espero que pugueu aprofitar millor les explicacions, practicar força, escriure millor i, és clar, sortir airosos dels exàmens. Així, doncs, organitzem-nos!!
Primer pas: els continguts teòrics
Apunts teòrics sobre els pronoms febles. Els meus alumnes rebreu aquests apunts en format paper.
Una presentació en PowerPoint molt útil per acabar d’assolir els coneixements teòrics. Busqueu en l’apartat del wiki de l’assignatura i baixeu-vos la presentació.
Un recurs molt interessant del CPNL. Baixeu-vos el pdf, us ajudarà moltíssim a sistematitzar els vostres apunts.
Segona part d’aquest recurs
Les combinacions de dos pronoms febles: continguts teòrics i pràctics.
Segon pas: a practicar
exercicis de pronoms febles
Seguiu aquests dos passos i a fer feina!
Segons Miguel de Cervantes quan fa referència al Tirant Lo Blanc en la seva novel·la El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, “Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo […] Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho”. Segons Martí de Riquer, sens dubte el millor especialista en literatura catalana medieval, l’obra de Joanot Martorell és la millor novel·la en català de tots els temps. La novel·la narra les aventures guerreres i amoroses del jove Tirant Lo Blanc, des de la seva trobada amb l’ermità Guillem de Varoic, el qual li explicarà quins són els fonaments de la cavalleria, passant per la seva etapa de formació a la cort d’Anglaterra, els seus fets d’armes a Sicília i Rodes, fins arribar a la cort de Constantinoble, on lluitarà al servei d’un bell i noble objectiu: deslliurar l’Imperi Grec del setge dels turcs. Tot això barrejat amb tot un seguit d’episodis humorístics i amorosos i amb la intervenció de personatges com Felip de França i la princesa Ricomana, el duc de Macedònia, el cavaller Kirieleison de Montalbà, l’Emperador i l’Emperadriu, Estefania i Diafebus i, sobretot, tres personatges femenins inoblidables: la Princesa Carmesina, estimada per Tirant, la entremeliada i sensual donzella Plaerdemavida i la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.
Tirant Lo Blanc és qualificada com a “novel·la total”: és alhora una novel·la cavalleresca, militar, eròtica i psicològica i la seva versemblança la fa diferent de les novel·les de cavalleria medievals. Per això ha estat considerada una de les millors novel·les del moment.
Martorell, un cavaller valencià nascut a Gandia cap al 1414, inicià el Tirant Lo Blanc l’any 1460. En morir, vuit anys després, la redacció de la seva novel·la estava molt avançada. El manuscrit va passar a mans de Joan Martí de Galba, qui sembla que va escriure els darrers capítols i la va dur a impressió l’any 1490.
Per treballar aquesta lectura preceptiva a 1r de Batxillerat, haureu de fer servir els recursos següents:
Joanot Martorell, cavaller i escriptor
A més, a l’aula podreu veure una presentació de Power Point sobre el Tirant Lo Blanc i el seu autor.
Durant aquesta avaluació, llegirem fragments del Tirant i dureu a terme activitats que trobareu en aquest web.
Aprendre llengua i literatura 