Fem una entrevista

Leer

 

música

entrevistas3

 

Els alumnes de 2n d’ESO haureu de realitzar l’activitat avaluable següent:

FEM UNA ENTREVISTA

Després de llegir què és una entrevista, quins tipus d’entrevistes existeixen i quines són les pautes i recomanacions es recomana que se segueixin per dur a terme una bona entrevista, caldrà que tots vosaltres en feu una.

Tasca: entrevista enregistrada en vídeo a un adult (pare, mare, germans, familiars, professors o professores).

Tema: preferències musicals o literàries. Podeu triar qualsevol d’aquests temes com a centre de la vostra entrevista.

Durada: entre 3 i 6 minuts.

Requisits: tal i com hem vist a classe, aquesta entrevista haurà de contenir aquelles parts de l’entrevista que cregueu que són més interessants, veu en off, sobreimpressió de text, imatges, música, etc.

– El nombre màxim de preguntes planificades ha de ser 5 i un màxim de 3 preguntes espontànies.

Lliurament: dijous 10 d’abril. L’entrevista es lliurarà en un dispositiu de memòria externa.

L’entrevista

 

Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.

Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.

Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:

a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.

b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.

c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.

Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.

Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.

Quatre passos per preparar una bona entrevista

  1. Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
  2. Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
  3. Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
  4. Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions

Altres suggeriments

– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.

– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.

– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.

– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.

– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.

– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.

– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.

– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.

 

Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.

Dos exemples d’entrevistes

 

 

Repassem ortografia

Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.

Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell BHi trobareu apunts i exercicis.

Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:

APUNTS

Normativa bàsica d’accentuació

Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes

L’accent diacrític

La dièresi (apunts bàsics)

Ús i estalvi de la dièresi

L’apostrofació dels articles

L’apostrofació de l’article (II)

Ortografia de la vocal neutra

O/U àtones

Power Point O/U àtones

3.-LES-VOCALS-O-U

EXERCICIS

Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)

Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)

Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

Barbarismes i préstecs lingüístics

 

Un manlleu préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.

Per exemple:

football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).

En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.

 

Per exemple:

cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.

El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.

Altres exemples de barbarismes serien:

jefe: cap

link: enllaç

Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:

voc_barbar