Per preparar l’examen sobre els complements verbals, els alumnes de 3r d’ESO podeu realitzar els exercicis que són al final d’aquesta pàgina del wiki de l’assignatura. Cal que us autoavalueu amb les correccions que trobareu adjuntes.
2n ESO
Fem una entrevista
Els alumnes de 2n d’ESO haureu de realitzar l’activitat avaluable següent:
FEM UNA ENTREVISTA
Després de llegir què és una entrevista, quins tipus d’entrevistes existeixen i quines són les pautes i recomanacions es recomana que se segueixin per dur a terme una bona entrevista, caldrà que tots vosaltres en feu una.
– Tasca: entrevista enregistrada en vídeo a un adult (pare, mare, germans, familiars, professors o professores).
– Tema: preferències musicals o literàries. Podeu triar qualsevol d’aquests temes com a centre de la vostra entrevista.
– Durada: entre 3 i 6 minuts.
– Requisits: tal i com hem vist a classe, aquesta entrevista haurà de contenir aquelles parts de l’entrevista que cregueu que són més interessants, veu en off, sobreimpressió de text, imatges, música, etc.
– El nombre màxim de preguntes planificades ha de ser 5 i un màxim de 3 preguntes espontànies.
– Lliurament: dijous 10 d’abril. L’entrevista es lliurarà en un dispositiu de memòria externa.
L’entrevista
Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.
Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.
Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:
a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.
b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.
c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.
Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.
Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.
Quatre passos per preparar una bona entrevista
- Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
- Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
- Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
- Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions
Altres suggeriments
– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.
– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.
– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.
– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.
– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.
– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.
– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.
– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.
Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.
Dos exemples d’entrevistes
Gènere i nombre del substantiu i de l’adjectiu
Els alumnes de 2n d’ESO podeu preparar la part gramatical de l’examen amb aquests apunts
Gènere i nombre del substantiu
Presentació en Power Point sobre el gènere i el nombre de l’adjectiu
(angelsjacinto.weebly.com)
Repassem ortografia
Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.
Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell B. Hi trobareu apunts i exercicis.
Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:
APUNTS
Normativa bàsica d’accentuació
Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes
L’apostrofació de l’article (II)
Power Point O/U àtones
EXERCICIS
Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)
Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)
Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)
Narracions breus: el conte
Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.
Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.
Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.
I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.
Barbarismes i préstecs lingüístics
Un manlleu o préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.
Per exemple:
football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).
En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.
Per exemple:
cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.
El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.
Altres exemples de barbarismes serien:
jefe: cap
link: enllaç
Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:
La narració literària: història de vida
Una narració és un tipus de text en el qual un narrador explica uns fets, emmarcats en un espai i un temps, protagonitzats per uns personatges, i ordenats segons una estructura determinada. En aquest enllaç trobareu els apunts sobre el gènere narratiu.
L’activitat que es proposa és escriure una història de vida, és a dir, la narració de la vida o d’un moment determinat de la vida d’una persona. En aquest cas, la història de vida haurà de ser d’algun personatge que conegueu (familiars, amics) o bé d’algú de qui us puguin parlar persones que el van conèixer directament.
Per construir aquesta “història de vida” haureu de seguir les instruccions següents:
1. Trieu una persona de qui cregueu que mereix ser explicat un fragment de la seva vida.
2. Entrevisteu aquesta persona (o algú que hi hagi estat relacionat) per parlar sobre aquesta història de vida que voleu escriure. Cal aconseguir informació sobre el seu naixement i infantesa, els anys d’escola, les primeres feines, etc, per passar després a preguntar sobre un moment crucial o important en la seva vida. A banda de tenir algunes preguntes fixes, cal que sapigueu deixar-vos endur pel ritme de l’entrevista i donar prou llibertat a l’entrevistat o entrevistada perquè parli.
3. Demaneu que portin fotos, records, objectes que siguin importants per a aquella persona, que li portin records que siguin dignes d’explicar. Aquests objectes o imatges poden formar part després del treball que realitzareu.
4. Organitzeu la informació rebuda, ja sigui per escrit o mitjançant una gravació.
5. Si voleu i la persona us autoritza, podeu fer fotos al llarg de l’entrevista.
Després d’això, estareu preparats per escriure la seva història de vida.
La tasca ha de constar de les parts següents:
a. Portada
On hi haurà de constar, en el centre del full, escrit amb la font calibri mida 16 el títol Història de vida i a sota, escrit amb la mateixa font i mida 14, el nom i cognoms de la persona entrevistada. A sota hi podeu incloure alguna imatge.
En el marge inferior dret, amb font calibri 12, haureu de fer constar el nom de la matèria (Llengua catalana i Literatura) i el curs acadèmic. A sota, el vostre nom i els vostres cognoms, el vostre curs i grup.
b. Introducció
Es presentarà en un document de Word i servirà per presentar la persona la història de vida de la qual explicareu. Hi haurà de constar el nom i cognoms, el lloc i la data de naixement i quina relació us uneix a ella. A més, caldrà incloure una justificació en la qual expliqueu per què heu triat aquesta persona. Aquesta introducció pot contenir fotos de la persona, de la seva família, del seu lloc de naixement, etc.
c. Entrevista
Constarà de dues parts:
1. Recull de preguntes que haureu preparat. Recordeu que no us heu de limitar a fer aquestes preguntes, sinó que heu de tenir prou iniciativa per fer-ne d’altres al llarg de l’entrevista, sempre tenint en compte el ritme d’aquesta. Si l’entrevista no la realitzeu en llengua catalana, almenys aquestes preguntes sí han d’estar escrites en aquesta llengua.
2. Entrevista pròpiament dita
Podeu presentar l’entrevista en format text (transcripció exacta del que s’ha parlat), en format vídeo o en format audio. Si l’entrevista es realitza en una llengua que no sigui el català o el castellà haureu d’adjuntar transcripció exacta en un document word. En realitzar aquesta entrevista, recordeu que estareu fent servir l’estil indirecte.
d. Història de vida
Una vegada realitzada l’entrevista, haureu d’escriure un text narratiu en què expliqueu, en estil indirecte, que us ha explicat aquesta persona. Haureu de triar els moments més rellevants de l’entrevista, la informació que considereu més addient per incloure-la en la vostra narració.
La història de vida es pot presentar en format text, vídeo o audio. En els dos últimos casos, vosaltres mateixos exercireu de “narrador” o narradora. En cas que trieu el format vídeo, podeu incloure-hi música.
Com passar d’estil directe a estil indirecte
Consulteu el wiki de l’assignatura per trobar el document que podreu consultar per assegurar-vos que feu correctament el canvi d’estil.
Els documents de word
Les parts de l’activitat que es presenten obligatòriament en format Word o bé si opteu per presentar tota l’activitat com a text, han de tenir les característiques següents:
Font: calibri
Mida: 12
Interliniat: 1,15
Marge esquerre: 3
Marge dret: 2,5
Marge superior: 3,5
Marge inferior: 2,5
La història de vida (és a dir, la narració pròpiament dita, sense comptar la introducció i les preguntes) no podrà excedir les 1.500 paraules. En el cas de presentar l’activitat en format audio o vídeo, no podrà tenir una durada superior a 10 minuts.
Data
La tasca té com a data límit de lliurament el dia 18 de novembre.
La vocal neutra
Aquest és el primer tema d’ortografia que treballarem aquest curs: l’ortografia de la vocal neutra. Per aprendre o repassar com escrivim el so de vocal neutra, podeu consultar aquests enllaços:
1. Breu resum sobre l’ortografia de la vocal neutra (extret del bloc enxaneta.info )
2. Apunts del wiki de l’assignatura ( www.llenguacat.wikispaces.com )
3. Taula-resum sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extreta del bloc El tauler )
4. Apunts sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extrets de la pàgina de la Generalitat de Catalunya)
Per comprovar el vostre grau d’assoliment d’aquest tema d’ortografia haureu de fer les activitats següents:
ACTIVITATS INTERACTIVES (extretes del bloc enxaneta.info): des del vostre ordinador podreu realitzar un seguit d’exercicis autocorrectius.
EXERCICIS DE REPÀS SOBRE LA VOCAL NEUTRA ( extretes del bloc El mercat de les lletres )
EXERCICIS DEL WIKI DE L’ASSIGNATURA 1
Així, doncs, ara ja no teniu cap excusa per no aprendre a escriure correctament les grafies a / e en posició àtona, és a dir, el so de la vocal neutra.
Aprendre llengua i literatura 