Les Quatre Grans Cròniques catalanes: activitat avaluable per a 3r d’ESO

ACTIVITAT GRUPAL PER ALS ALUMNES DE 3r ESO:

TASCA: realització d’un audiovisual sobre la Crònica que hagi correspost a cada grup.

DURADA: màxim 10′

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: vídeo que reculli, a partir de material divers (text, imatges, mapes, audio…), la informació bàsica sobre la Crònica, l’autor, el període històric que abraça , les seves característiques específiques i els fets més rellevants que s’hi narren.

El vídeo haurà de contenir, almenys, aquestes parts:

1. Introducció:

• concepte de crònica històrica
• què són i quines són les Quatre Grans Cròniques catalanes.

2. Presentació de la Crònica: període històric que recull i cronologia de la seva elaboració.

3. Informació bàsica sobre l’autor.

4. Característiques específiques de la Crònica treballada.

5. Fets històrics més rellevants que s’hi recullen.

6. Anàlisi d’elements com el providencialisme o l’apologia de la dinastia catalana.

7. Lectura i comentari breu d’un fragment de la Crònica que el grup consideri representatiu del conjunt de l’obra.

8. Fonts consultades.

La informació obtinguda dels diferents vídeos serà susceptible de ser avaluada en l’examen final de la matèria.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: A / C

Aquí us podeu descarregar el document que conté els elements seran avaluats del vostre treball.

PER COMENÇAR A TREBALLAR

Les Quatre Grans Cròniques catalanes

Les Quatre Grans Cròniques

El llibre dels fets. La Crònica del rei en Jaume

La historiografia. Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

Crònica de Jaume I

Crònica de Ramon Muntaner

 Crònica de Bernat Desclot

Documental Anatomia d’un rei. TV3. (documental sobre l’obertura del sepulcre de Pere II el Gran, amb referències força interessants a la Crònica de Bernat Desclot.

Pere el Gran (protagonista de la Crònica de Bernat Desclot)

Ramon Muntaner (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

La Companyia d’Orient (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

Crònica de Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós

Documental “Cròniques del rei Jaume” (Canal 9 – 23:15′)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

La narració literària: història de vida

Una narració és un tipus de text en el qual un narrador explica uns fets, emmarcats en un espai i un temps, protagonitzats per uns personatges, i ordenats segons una estructura determinada. En aquest enllaç trobareu els apunts sobre el gènere narratiu.

L’activitat que es proposa és escriure una història de vida, és a dir, la narració de la vida o d’un moment determinat de la vida d’una persona. En aquest cas, la història de vida haurà de ser d’algun personatge que conegueu (familiars, amics) o bé d’algú de qui us puguin parlar persones que el van conèixer directament.

Per construir aquesta “història de vida” haureu de seguir les instruccions següents:

1. Trieu una persona de qui cregueu que mereix ser explicat un fragment de la seva vida.

2. Entrevisteu aquesta persona (o algú que hi hagi estat relacionat) per parlar sobre aquesta història de vida que voleu escriure. Cal aconseguir informació sobre el seu naixement i infantesa, els anys d’escola, les primeres feines, etc, per passar després a preguntar sobre un moment crucial o important en la seva vida. A banda de tenir algunes preguntes fixes, cal que sapigueu deixar-vos endur pel ritme de l’entrevista i donar prou llibertat a l’entrevistat o entrevistada perquè parli.

3. Demaneu que portin fotos, records, objectes que siguin importants per a aquella persona, que li portin records que siguin dignes d’explicar. Aquests objectes o imatges poden formar part després del treball que realitzareu.

4. Organitzeu la informació rebuda, ja sigui per escrit o mitjançant una gravació.

5. Si voleu i la persona us autoritza, podeu fer fotos al llarg de l’entrevista.

Després d’això, estareu preparats per escriure la seva història de vida.

La tasca ha de constar de les parts següents:

a. Portada

On hi haurà de constar, en el centre del full, escrit amb la font calibri mida 16 el títol Història de vida i a sota, escrit amb la mateixa font i mida 14, el nom i cognoms de la persona entrevistada. A sota hi podeu incloure alguna imatge.

En el marge inferior dret, amb font calibri 12, haureu de fer constar el nom de la matèria (Llengua catalana i Literatura) i el curs acadèmic. A sota, el vostre nom i els vostres cognoms, el vostre curs i grup.

b. Introducció

Es presentarà en un document de Word i servirà per presentar la persona la història de vida de la qual explicareu. Hi haurà de constar el nom i cognoms, el lloc i la data de naixement i quina relació us uneix a ella. A més, caldrà incloure una justificació en la qual expliqueu per què heu triat aquesta persona. Aquesta introducció pot contenir fotos de la persona, de la seva família, del seu lloc de naixement, etc.

c. Entrevista

Constarà de dues parts:

1. Recull de preguntes que haureu preparat. Recordeu que no us heu de limitar a fer aquestes preguntes, sinó que heu de tenir prou iniciativa per fer-ne d’altres al llarg de l’entrevista, sempre tenint en compte el ritme d’aquesta. Si l’entrevista no la realitzeu en llengua catalana, almenys aquestes preguntes sí han d’estar escrites en aquesta llengua.

2. Entrevista pròpiament dita

Podeu presentar l’entrevista en format text (transcripció exacta del que s’ha parlat), en format vídeo o en format audio. Si l’entrevista es realitza en una llengua que no sigui el català o el castellà haureu d’adjuntar transcripció exacta en un document word. En realitzar aquesta entrevista, recordeu que estareu fent servir l’estil indirecte.

d. Història de vida

Una vegada realitzada l’entrevista, haureu d’escriure un text narratiu en què expliqueu, en estil indirecte, que us ha explicat aquesta persona. Haureu de triar els moments més rellevants de l’entrevista, la informació que considereu més addient per incloure-la en la vostra narració.

La història de vida es pot presentar en format text, vídeo o audio. En els dos últimos casos, vosaltres mateixos exercireu de “narrador” o narradora. En cas que trieu el format vídeo, podeu incloure-hi música.

Com passar d’estil directe a estil indirecte

Consulteu el wiki de l’assignatura per trobar el document que podreu consultar per assegurar-vos que feu correctament el canvi d’estil.

Els documents de word

Les parts de l’activitat que es presenten obligatòriament en format Word o bé si opteu per presentar tota l’activitat com a text, han de tenir les característiques següents:

Font: calibri

Mida: 12

Interliniat: 1,15

Marge esquerre: 3

Marge dret: 2,5

Marge superior: 3,5

Marge inferior: 2,5

La història de vida (és a dir, la narració pròpiament dita, sense comptar la introducció i les preguntes) no podrà excedir les 1.500 paraules. En el cas de presentar l’activitat en format audio o vídeo, no podrà tenir una durada superior a 10 minuts.

Data

La tasca té com a data límit de lliurament el dia 18 de novembre.

El gènere teatral

És el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat representar una acció dalt d’un escenari. Per tant, el text teatral, en principi, és creat per ser interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta unes característiques ben diferenciades:

1. l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;
2.  el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
3. el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;
4. sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)
5. hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal
6. les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aquí queden recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
7. no hi ha narrador; el punt de vista és mostrat pels personatges.

2. El text teatral

Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.

•  El text escènic va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció sobre com cal desenvolupar l’espectacle. Inclou informació sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen de text escènic.

•  El text acotat és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva i que és una anotació explicativa al marge d’una obra teatral, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions:

1.  les acotacions d’acció són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure, entrar, sortir…)
2. les acotacions de caracterització són indicacions sobre les característiques d’un personatge determinat: simpàtic, cruel…
3. les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant, rient, amb ràbia…

•  El text principal és el text que forma part de la representació. És tot allò que forma part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs…

3. L’estructura

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval –marcat normalment per la baixada del teló–. Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç.

Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu.

El quadre és la subdivisió temàtica d’un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.

4. El discurs teatral

El diàleg és la forma més estesa del discurs teatral. Quan s’analitzen els diàlegs, cal tenir present la situació dels interlocutors (igualtat, inferioritat…), la forma d’actuar (dialècticament, si es repliquen complementàriament, expositivament i interrogativament), i la relació amb l’acció (si la matisa, la posa en moviment…).

En molts casos, el diàleg es trenca per la llarga intervenció d’un dels personatges; en aquest cas podem parlar de monòleg: discurs no adreçat directament a un interlocutor. És un diàleg interioritzat en què un mateix és alhora l’emissor i el receptor.

També existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense testimonis) i l’apart (quan es fa participant o còmplice al públic de la història, sense que se n’esperi resposta.

5. L’espai

L’espai escènic és l’espai que percep el públic durant la representació. Varia segons la concepció de l’obra.

L’escenografia és el conjunt d’elements que s’afegeixen a l’espai escènic per reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el mobiliari, la il·luminació i l’atrezzo, que és el conjunt d’accessoris que complementen la caracterització dels actors i d’objectes que es fan servir durant la representació.

l’escenari és la part del teatre on es col·loca el decorat i on es desenvolupa majoritàriament l’acció dramàtica.

La tramoia és el conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials… En el teatre tradicional el teló, s’apuja i s’abaixa marcant l’inici i l’acabament dels actes.

6. Gèneres i subgèneres dramàtics.

6.1 Tragèdia

La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.

És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’Edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.

6.2 Comèdia

Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.

6.3 Tragicomèdia

Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:

• els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocràtiques,

• l’acció, seriosa o dramàtica, no acaba en catàstrofe,

• l’estil no és unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragèdia, contrasta amb el llenguatge col·loquial quotidià, típic de comèdia.

6.4 Drama

Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…

6.5 Altres gèneres dramàtics:

• Acte sacramental: Peça dramàtica de caràcter al·legòric en un acte. Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants i destinades a ser representades en la festa del Corpus Christi a les places públiques.

• Misteri: d’origen medieval, proposa en una successió de quadres, una representació dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passió, assumpció…)

• Mim: rebutja l’ús de la paraula i se centra només en la gestualitat.

• Òpera: gènere creat a Itàlia al segle XVII, totalment cantat, de tema generalment tràgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda. La seva modalitat còmica s’anomena òpera bufa.

• Sainet: gènere dramàtic d’entreteniment, de caràcter còmic, caricaturesc, d’extensió breu i d’ambient i personatges populars. Posseeix unes característiques temàtiques força constants: reprodueix situacions quotidianes a través de tipus assenyalats per un tret desmesurat (gasiveria, autoritarisme…), portat fins a extrems ridículs; i exalça les virtuts de la vida quotidiana (amor, lleialtat…)

• Entremès: peça teatral breu, amb un llenguatge planer, caricaturesc, destinada a un públic poc exigent. Normalment es representava en un descans de la comèdia; a partir del segle XVIII, el terme es confon amb el de sainet.

La Renaixença catalana

Els alumnes de 4t d’ESO comenceu a treballar el moviment literari de la Renaixença dins de l’apartat de Literatura catalana. Aquest període, que coincideix en bona part amb el Romanticisme, abraçaria el periode comprès entre 1833, any de la publicació de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i el 1877, any en què Jacint Verdaguer guanya el Premi extraordinari dels Jocs Florals amb la seva obra L’Atlàntida i Àngel Guimerà és nomenat Mestre del Gai Saber. La Renaixença reivindicarà la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura catalanes després de tres segles en què la literatura en català decreix en nombre d’obres publicades i en qualitat d’aquestes.

Per treballar aquest tema haureu de seguir els passos següents:

Veure el vídeo La Catalunya de la Renaixença, corresponent al programa Memòria de Catalunya, que us servirà per entendre en quin context social i econòmic neix aquest moviment literari.

Baixar-vos els apunts corresponents a aquest període de la literatura catalana, que trobareu penjats al wiki de la matèria.

Veure els vídeos Jacint Verdaguer, un escriptor per a un poble i Àngel Guimerà que us permetran conèixer la vida i l’obra de dos dels màxims representants de la literatura catalana d’aquest període.

Realitzar les activitats que anirem proposant durant les sessions de classe, que es basaran en la lectura, el comentari de textos diversos i el treball a partir de material audiovisual.

Activitats sobre la Renaixença

De Jacint Verdaguer a Narcís Oller

El teatre de la Renaixença: Àngel Guimerà

A classe veurem també fragments de l’adaptació musical duta a terme per la companyia teatral Dagoll Dagom de l’obra Mar i Cel, d’Àngel Guimerà.

Per acabar, tancarem el tema veient la versió més recent de l’obra Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, produïda per TV3 Televisió de Catalunya i presentada el setembre del 2011.

Lectura del 3r trimestre per a 4t d’ESO: El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada

El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada com a lectura corresponent al 3r trimestre per als alumnes de 4t d’ESO. A banda del seu indubtable valor literari, la tria s’ha fet pensant en aquesta obra com a complement als continguts sobre la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust que els alumnes han estudiat en l’assignatura de Ciències Socials seguint la línia d’interdisciplinarietat que ens hem marcat des dels diferents departaments didàctics.

 

Horror i esperança

Entre les barbàries esdevingudes al llarg del passat segle XX, trobem la neteja ètnica a Bòsnia, el genocidi de tibetans executat per Xina, el gulag de Rússia, les matances de Sudan i Rwanda, i tantes altres doloroses atrocitats que són fruit de la crueltat humana. D’entre tots els exterminis que l’ésser humà ha comès, sobresurt el genocidi conegut com Holocaust o Shoah (catàstrofe en hebreu), l’extermini de 6 milions de jueus a mans del règim nazi. L’Holocaust contra els jueus és el genocidi més paradigmàtic de la història de la humanitat, ja que ha estat l’única vegada que s’ha volgut exterminar sistemàticament tot un poble. El camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, on van perdre la vida milions de persones, representa l’encarnació absoluta del mal.

M. Àngels Anglada va escriure El violí d’Auschwitz l’any 1994 en conèixer la història de Jacques Stroumsa, un jueu sefardita nascut a Salònica (Grècia), que va sobreviure a l’horror d’Auschwitz gràcies a un violí i que va morir el 2010 als 97 anys. Stroumsa va dedicar la seva vida a conservar la memòria de la ignomínia de l’Holocaust per tal que, com desitjava Obama, no es tornés a repetir. Al camp de la mort, Stroumsa va perdre la dona embarassada de 8 mesos, els pares i els germans. Enginyer electrònic de professió i violinista per vocació, va ser deportat als 31 anys des de la seva ciutat natal fins a Auschwitz-Birkenau, on va arribar el 8 de maig de 1943 i d’on va sortir el 8 d’agost de 1945.

Després de la primera nit ens van agrupar. Érem uns 700 i ens van preguntar: Qui toca un instrument? I jo vaig pensar: Aquests són ximples. Som a l’infern i ens demanen música. Però els meus companys em mormolaven: Jacques, Jacques, digues que toques el violí, serà bo per a tots, explicava Stroumsa. Així, després d’un tortuós diàleg amb el comandant alemany, Stroumsa va passar a distreure els oficials nazis amb la música de Mozart, Schubert, Beethoven o Wagner. A Stroumsa, que duia tatuat al braç el número 121.097, va salvar-li la vida un violí i la seva força moral.

El violí d’Auschwitz és la història d’un violí que fou creat enmig de l’horror més absolut, però també és una història plena d’esperança en el gènere humà. Daniel és un luthier (constructor de violins) jueu de Cracòvia, que intenta sobreviure en condicions infrahumanes a l’infern d’Auschwitz treballant com a fuster. El comandant del camp, Sauckel, descobreix, després d’un accidentat concert, quin és el veritable ofici de Daniel i el posa a prova: haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier sap que no només haurà de crear l’obra de la seva vida, sinó també el seu únic mitjà de salvació.

La lectura d’El violí d’Auschwitz es planteja com una manera de fer reflexionar els alumnes sobre el valor de la vida humana i sobre la necessitat de condemnar sense reserves qualsevol manifestació d’intolerància contra persones o comunitats basada en el seu origen ètnic o creences religioses. En la mesura que estem convençuts que no només ensenyem matèries, sinó que també eduquem i formem persones, volem transmetre, a través de la literatura, uns valors fonamentals en la defensa dels Drets Humans. L’Holocaust va suposar l’eliminació per part del règim nazi de 6 milions de jueus, de centenars de milers de gitanos, milers de Testimonis de Jehovà, així com més de 3 milions d’eslaus i opositors polítics. Aquesta és una realitat que s’ha de conèixer per tal que els nostres joves, els ciutadans del futur, siguin conscients que tots tenim l’obligació moral de lluitar perquè res semblant pot tornar a succeir.

 

Lectures del 3r trimestre per a 3r d’ESO: El gat negre i altres relats, d’Edgar Allan Poe

Per als alumnes de 3r d’ESO, aquest tercer trimestre proposem un clàssic del misteri en estat pur: El gat negre i altres relats (Barcanova), una selecció de contes de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe. Tot i que Poe, nascut a Boston l’any 1809 i mort a Baltimore l’any 1849, és també un excepcional poeta dins del moviment del Romanticisme, la seva fama literària prové de les  narracions d’intriga i terror. Per això se’l considera com el “pare del conte de terror psicològic”.

Uns contes com aquests només podia escriure’ls algú amb la vida i les experiències d’Edgar Allan Poe, l’existència del qual fou tan estremidora i turmentada com les històries que va imaginar fa gairebé dos segles. Sempre va voler ser poeta, però les necessitats econòmiques el van empènyer a dedicar-se al periodisme i a la prosa. Malgrat la infelicitat que el va acompanyar durant tota la vida, va ser capaç d’escriure poemes tan meravellosos com Annabel Lee (traducció al castellà), un cant a l’amor etern, i de crear relats que tenen un lloc destacat en la història de la literatura universal, com El gat negre, El pou i el pèndol, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar o La caiguda de la casa Usher.

 

 

Correcció del control de literatura catalana barroca i neoclàssica

Els alumnes dels grups A i B de 4t d’ESO ja podeu accedir a la correcció del control de literatura barroca i neoclàssica.

CORRECCIÓ EXAMEN 4t BARROC I NEOCLÀSSIC

El Barroc a la literatura catalana

Els alumnes de 4t ja podeu descarregar-vos l’arxiu dels apunts sobre el Barroc a la literatura catalana. Recordeu que Barroc i Neoclassicisme són els temes que entraran en el proper control de literatura.

EL BARROC