El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada com a lectura corresponent al 3r trimestre per als alumnes de 4t d’ESO. A banda del seu indubtable valor literari, la tria s’ha fet pensant en aquesta obra com a complement als continguts sobre la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust que els alumnes han estudiat en l’assignatura de Ciències Socials seguint la línia d’interdisciplinarietat que ens hem marcat des dels diferents departaments didàctics.
Horror i esperança
Entre les barbàries esdevingudes al llarg del passat segle XX, trobem la neteja ètnica a Bòsnia, el genocidi de tibetans executat per Xina, el gulag de Rússia, les matances de Sudan i Rwanda, i tantes altres doloroses atrocitats que són fruit de la crueltat humana. D’entre tots els exterminis que l’ésser humà ha comès, sobresurt el genocidi conegut com Holocaust o Shoah (catàstrofe en hebreu), l’extermini de 6 milions de jueus a mans del règim nazi. L’Holocaust contra els jueus és el genocidi més paradigmàtic de la història de la humanitat, ja que ha estat l’única vegada que s’ha volgut exterminar sistemàticament tot un poble. El camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, on van perdre la vida milions de persones, representa l’encarnació absoluta del mal.
M. Àngels Anglada va escriure El violí d’Auschwitz l’any 1994 en conèixer la història de Jacques Stroumsa, un jueu sefardita nascut a Salònica (Grècia), que va sobreviure a l’horror d’Auschwitz gràcies a un violí i que va morir el 2010 als 97 anys. Stroumsa va dedicar la seva vida a conservar la memòria de la ignomínia de l’Holocaust per tal que, com desitjava Obama, no es tornés a repetir. Al camp de la mort, Stroumsa va perdre la dona embarassada de 8 mesos, els pares i els germans. Enginyer electrònic de professió i violinista per vocació, va ser deportat als 31 anys des de la seva ciutat natal fins a Auschwitz-Birkenau, on va arribar el 8 de maig de 1943 i d’on va sortir el 8 d’agost de 1945.
Després de la primera nit ens van agrupar. Érem uns 700 i ens van preguntar: Qui toca un instrument? I jo vaig pensar: Aquests són ximples. Som a l’infern i ens demanen música. Però els meus companys em mormolaven: Jacques, Jacques, digues que toques el violí, serà bo per a tots, explicava Stroumsa. Així, després d’un tortuós diàleg amb el comandant alemany, Stroumsa va passar a distreure els oficials nazis amb la música de Mozart, Schubert, Beethoven o Wagner. A Stroumsa, que duia tatuat al braç el número 121.097, va salvar-li la vida un violí i la seva força moral.
El violí d’Auschwitz és la història d’un violí que fou creat enmig de l’horror més absolut, però també és una història plena d’esperança en el gènere humà. Daniel és un luthier (constructor de violins) jueu de Cracòvia, que intenta sobreviure en condicions infrahumanes a l’infern d’Auschwitz treballant com a fuster. El comandant del camp, Sauckel, descobreix, després d’un accidentat concert, quin és el veritable ofici de Daniel i el posa a prova: haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier sap que no només haurà de crear l’obra de la seva vida, sinó també el seu únic mitjà de salvació.
La lectura d’El violí d’Auschwitz es planteja com una manera de fer reflexionar els alumnes sobre el valor de la vida humana i sobre la necessitat de condemnar sense reserves qualsevol manifestació d’intolerància contra persones o comunitats basada en el seu origen ètnic o creences religioses. En la mesura que estem convençuts que no només ensenyem matèries, sinó que també eduquem i formem persones, volem transmetre, a través de la literatura, uns valors fonamentals en la defensa dels Drets Humans. L’Holocaust va suposar l’eliminació per part del règim nazi de 6 milions de jueus, de centenars de milers de gitanos, milers de Testimonis de Jehovà, així com més de 3 milions d’eslaus i opositors polítics. Aquesta és una realitat que s’ha de conèixer per tal que els nostres joves, els ciutadans del futur, siguin conscients que tots tenim l’obligació moral de lluitar perquè res semblant pot tornar a succeir.
Aprendre llengua i literatura 