Les Quatre Grans Cròniques catalanes: activitat avaluable per a 3r d’ESO

ACTIVITAT GRUPAL PER ALS ALUMNES DE 3r ESO:

TASCA: realització d’un audiovisual sobre la Crònica que hagi correspost a cada grup.

DURADA: màxim 10′

llibre dels fetsDESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: vídeo que reculli, a partir de material divers (text, imatges, mapes, audio…), la informació bàsica sobre la Crònica, l’autor, el període històric que abraça , les seves característiques específiques i els fets més rellevants que s’hi narren.

El vídeo haurà de contenir, almenys, aquestes parts:

1. Introducció:

  • concepte de crònica històrica
  • què són i quines són les Quatre Grans Cròniques catalanes.

2. Presentació de la Crònica: període històric que recull i cronologia de la seva elaboració.

3. Informació bàsica sobre l’autor.

4. Característiques específiques de la Crònica treballada.

5. Fets històrics més rellevants que s’hi recullen.

6. Anàlisi d’elements com el providencialisme o l’apologia de la dinastia catalana.

7. Lectura i comentari breu d’un fragment de la Crònica que el grup consideri representatiu del conjunt de l’obra.

8. Fonts consultades.

La informació obtinguda dels diferents vídeos serà susceptible de ser avaluada en l’examen final de la matèria.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: A / C

Aquí us podeu descarregar el document que conté els elements seran avaluats del vostre treball.

PER COMENÇAR A TREBALLAR

Les Quatre Grans Cròniques catalanes

Les Quatre Grans Cròniques

El llibre dels fets. La Crònica del rei en Jaume

La historiografia. Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

Crònica de Jaume I

Crònica de Ramon Muntaner

 Crònica de Bernat Desclot

Documental Anatomia d’un rei. TV3. (documental sobre l’obertura del sepulcre de Pere II el Gran, amb referències força interessants a la Crònica de Bernat Desclot.

Pere el Gran (protagonista de la Crònica de Bernat Desclot)

Ramon Muntaner (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

La Companyia d’Orient (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

Crònica de Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós

Documental “Cròniques del rei Jaume” (Canal 9 – 23:15′)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

La narració literària: història de vida

literaturaUna narració és un tipus de text en el qual un narrador explica uns fets, emmarcats en un espai i un temps, protagonitzats per uns personatges, i ordenats segons una estructura determinada. En aquest enllaç trobareu els apunts sobre el gènere narratiu.

L’activitat que es proposa és escriure una història de vida, és a dir, la narració de la vida o d’un moment determinat de la vida d’una persona. En aquest cas, la història de vida haurà de ser d’algun personatge que conegueu (familiars, amics) o bé d’algú de qui us puguin parlar persones que el van conèixer directament.

Per construir aquesta “història de vida” haureu de seguir les instruccions següents:

1. Trieu una persona de qui cregueu que mereix ser explicat un fragment de la seva vida.

2. Entrevisteu aquesta persona (o algú que hi hagi estat relacionat) per parlar sobre aquesta història de vida que voleu escriure. Cal aconseguir informació sobre el seu naixement i infantesa, els anys d’escola, les primeres feines, etc, per passar després a preguntar sobre un moment crucial o important en la seva vida. A banda de tenir algunes preguntes fixes, cal que sapigueu deixar-vos endur pel ritme de l’entrevista i donar prou llibertat a l’entrevistat o entrevistada perquè parli.

3. Demaneu que portin fotos, records, objectes que siguin importants per a aquella persona, que li portin records que siguin dignes d’explicar. Aquests objectes o imatges poden formar part després del treball que realitzareu.

4. Organitzeu la informació rebuda, ja sigui per escrit o mitjançant una gravació.

5. Si voleu i la persona us autoritza, podeu fer fotos al llarg de l’entrevista.

Després d’això, estareu preparats per escriure la seva història de vida.

La tasca ha de constar de les parts següents:

a. Portada

On hi haurà de constar, en el centre del full, escrit amb la font calibri mida 16 el títol Història de vida i a sota, escrit amb la mateixa font i mida 14, el nom i cognoms de la persona entrevistada. A sota hi podeu incloure alguna imatge.

En el marge inferior dret, amb font calibri 12, haureu de fer constar el nom de la matèria (Llengua catalana i Literatura) i el curs acadèmic. A sota, el vostre nom i els vostres cognoms, el vostre curs i grup.

b. Introducció

Es presentarà en un document de Word i servirà per presentar la persona la història de vida de la qual explicareu. Hi haurà de constar el nom i cognoms, el lloc i la data de naixement i quina relació us uneix a ella. A més, caldrà incloure una justificació en la qual expliqueu per què heu triat aquesta persona. Aquesta introducció pot contenir fotos de la persona, de la seva família, del seu lloc de naixement, etc.

c. Entrevista

Constarà de dues parts:

1. Recull de preguntes que haureu preparat. Recordeu que no us heu de limitar a fer aquestes preguntes, sinó que heu de tenir prou iniciativa per fer-ne d’altres al llarg de l’entrevista, sempre tenint en compte el ritme d’aquesta. Si l’entrevista no la realitzeu en llengua catalana, almenys aquestes preguntes sí han d’estar escrites en aquesta llengua.

2. Entrevista pròpiament dita

Podeu presentar l’entrevista en format text (transcripció exacta del que s’ha parlat), en format vídeo o en format audio. Si l’entrevista es realitza en una llengua que no sigui el català o el castellà haureu d’adjuntar transcripció exacta en un document word. En realitzar aquesta entrevista, recordeu que estareu fent servir l’estil indirecte.

d. Història de vida

Una vegada realitzada l’entrevista, haureu d’escriure un text narratiu en què expliqueu, en estil indirecte, que us ha explicat aquesta persona. Haureu de triar els moments més rellevants de l’entrevista, la informació que considereu més addient per incloure-la en la vostra narració.

La història de vida es pot presentar en format text, vídeo o audio. En els dos últimos casos, vosaltres mateixos exercireu de “narrador” o narradora. En cas que trieu el format vídeo, podeu incloure-hi música.

Com passar d’estil directe a estil indirecte

Consulteu el wiki de l’assignatura per trobar el document que podreu consultar per assegurar-vos que feu correctament el canvi d’estil.

Els documents de word

Les parts de l’activitat que es presenten obligatòriament en format Word o bé si opteu per presentar tota l’activitat com a text, han de tenir les característiques següents:

Font: calibri

Mida: 12

Interliniat: 1,15

Marge esquerre: 3

Marge dret: 2,5

Marge superior: 3,5

Marge inferior: 2,5

La història de vida (és a dir, la narració pròpiament dita, sense comptar la introducció i les preguntes) no podrà excedir les 1.500 paraules. En el cas de presentar l’activitat en format audio o vídeo, no podrà tenir una durada superior a 10 minuts.

Data

La tasca té com a data límit de lliurament el dia 18 de novembre.

Ausiàs March: “lleixant a part l’estil dels trobadors”

Els alumnes de 1r de Batxillerat treballareu l’obra poètica d’un dels autors més representatius de la literatura en llengua catalana: el poeta valencià Ausiàs March.

Per conèixer millor la seva vida i la seva obra compten amb els recursos següents:

a) Podcast del programa radiofònic En guàrdia, amb Enric Calpena. Amb una durada de 54 minuts, ens presenta els aspectes més rellevants per entendre la producció poètica d’Ausiàs March.

b) L’audiovisual Ausiàs March (Generalitat de Catalunya, 1998), amb una durada d’11 minuts.

c)L’audiovisual  Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 1

d) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 2

e) L’audiovisual Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta 3

f) Poema Veles e vents interpretat per Raimon.

g) Lectura dels poemes: Colguen les gents ab alegria festes, Veles e ventsAixí com cell que es veu prop de la mort, Així com cell que desitja vianda.

h) El web Ausiàs March: la poesia aspra i profunda.

i) Arxiu en pdf sobre Ausiàs March, la seva vida i la seva obra.

El Barroc català: Francesc Vicenç García, Rector de Vallfogona. Lectura comprensiva i comentari

Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets.  Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.

A finals de l’any 1609  rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.

Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.

El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”

L’extensa producció poètica del nostre autor  no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.

POEMES DE FRANCESC VICENÇ GARCÍA, RECTOR DE VALLFOGONA

El Renaixement català: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig. Lectura i comprensió

Després de llegir atentament els apunts El Renaixement comentarem tres textos pertanyents a tres autors del Renaixement català: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

DAMA GALANT, de Pere SerafíCOL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA (fragment), de Cristòfor Despuig.

BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS, de Joan Timoneda.

 

La literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII (1a part)

Dins de la història de la literatura catalana, el període comprès entre els segles XVI i XVIII ha estat tradicionalment menystingut i poc estudiat, ja que es considerava que la producció literària d’aquests tres segles havia estat molt reduïda i de baixa qualitat. Per això, aquesta etapa s’ha conegut durant molt de temps amb el nom de “Decadència”. Els estudiosos moderns han intentat rectificar aquesta visió de la producció literària d’aquests tres segles i prefereixen parlar de Renaixement, Barroc i Neoclassicisme i Il·lustració, ja que aquests moviments també van arribar a Catalunya, tot i que amb un seguit de particularitats.

Aquests són els enllaços que us portaran als apunts sobre el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme i la Il·lustració dins de la literatura catalana.

La “Decadència”

El Renaixement a Catalunya

El Barroc a Catalunya

Neoclassicisme i Il·lustració a Catalunya

Després de llegir atentament els apunts que heu pres a l’aula i de llegir els apunts La Decadència, contesteu les preguntes següents:

  1. Definiu de manera clara i breu per què el període de la literatura comprès entre els segles XVI al XVIII s’ha anomenat tradicionalment “Decadència”.
  2. Quins moviments estètics i literaris es desenvolupen en els segles XVI, XVII i XVIII?
  3. Quin és el primer fet polític que suposa una castellanització de la Corona d’Aragó?
  4. Per què l’aristocràcia catalana comença a utilitzar el castellà a principis del segle XVI?
  5. Amb quin rei es consolida la castellanització dels territoris de la Corona d’Aragó?