El Barroc català: Francesc Vicenç García, Rector de Vallfogona. Lectura comprensiva i comentari

Francesc Vicenç García va néixer a Tortosa el 1579 (o el 1582). Estudia a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any següent obtenia per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres indrets.  Protegit per la poderosa família noble dels Montcada (Pere Montcada, fill de la família va ésser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), contínuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos certàmens poètics.

A finals de l’any 1609  rep la visita del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i és convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges públics; era assidu de la tertúlia literària que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona.

Sembla que viatjà a Madrid l’any 1621, on degué conèixer els poetes de la cort. De tornada a Vallfogona, hi morí poc temps després, el 2 de setembre de 1623.

El 12 de maig del 1621 predicà, a la catedral de Girona, un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, peça oratòria que fou impresa a Barcelona l’any següent en un fullet vint-i-dues pàgines i que mostra clarament quin era l’esperit del moviment barroc […]: Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra. Lo per a qui-s teixien les sedes, lo per a qui-s filaven les holandes i sinabafes, per a qui s’inventaven noves mostres de brocats en Itàlia, per a qui-s pescaven les perles en lo Mar del Sur, per a qui.s cercaven les mines en Chile, ja vui se contenta ab una púrpura fúnebre, ja està reduït i enclaustrat en una sepultura. Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida; en aquest arenal se rompen les sues ones, per més inflades que sien; los cavalls desbocats dels humans apetits ací paren sa carrera. Ací arriben tiares, corones, capel.los, mitres, gorres i caperusses, capes de gorgaran i de pastor, que igualment se n’entra en la mort per los palaus de marbre i jaspe, i cabanyes de fang i rames...”

L’extensa producció poètica del nostre autor  no s’imprimí fins l’any 1703, tot i ser l’autor més conegut del Barroc català. La seva obra conté tots els gèneres, poesia, teatre i prosa. Va escriure composicions poètiques elegants i artificioses, típiques del període barroc, en les quals lloa la bellesa femenina. Pel que fa a les obres de teatre, tracta els temes usuals del Barroc: la mort, la soledat, el desengany, el pas del temps, la vida com una aparença… Però les seves obres més conegudes són els poemes satírics, humorístics, grollers, d’un humor gruixut i obscè, així com els poemes “escatològics”.

POEMES DE FRANCESC VICENÇ GARCÍA, RECTOR DE VALLFOGONA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s