Identificació de registres lingüístics

Tot seguit trobareu uns textos orals en què s’utilitzen registres diferents. Per a cadascun dels textos haureu d’emplenar l’esquema següent:

TIPUS DE REGISTRE

Canal

  • Oral
  • Escrit

ÀMBIT

  • familiar
  • social

TEMA

  • general
  • especialitzat

GRAU DE CONFIANÇA ENTRE EMISSOR I RECEPTOR

  • formal
  • informal

FINALITAT

  • emotiva / expressiva
  • informativa
  • conativa

NIVELL

  • formal-culte
  • formal-estàndard
  • col·loquial
  • vulgar

1) Porca misèria

2) Entrevista a Teresa Forcades a “Signes dels temps (només cal que escolteu, si voleu, fins al minut 1.33, tot i que us animo que escolteu l’entrevista sencera, s’hi diuen coses força interessants!!!)

3) Poema VII de “La pell de brau” de Salvador Espriu

3) Hamlet 

4) Julio Manrique i Marc Rodríguez al Matí de Catalunya Ràdio

Anuncis

Els registres lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.

Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.  Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.

En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.

Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.

  En el següent document en pdf trobareu apuntsexercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.

      ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.

Tinc piu piu