Fem una entrevista

Leer

 

música

entrevistas3

 

Els alumnes de 2n d’ESO haureu de realitzar l’activitat avaluable següent:

FEM UNA ENTREVISTA

Després de llegir què és una entrevista, quins tipus d’entrevistes existeixen i quines són les pautes i recomanacions es recomana que se segueixin per dur a terme una bona entrevista, caldrà que tots vosaltres en feu una.

Tasca: entrevista enregistrada en vídeo a un adult (pare, mare, germans, familiars, professors o professores).

Tema: preferències musicals o literàries. Podeu triar qualsevol d’aquests temes com a centre de la vostra entrevista.

Durada: entre 3 i 6 minuts.

Requisits: tal i com hem vist a classe, aquesta entrevista haurà de contenir aquelles parts de l’entrevista que cregueu que són més interessants, veu en off, sobreimpressió de text, imatges, música, etc.

– El nombre màxim de preguntes planificades ha de ser 5 i un màxim de 3 preguntes espontànies.

Lliurament: dijous 10 d’abril. L’entrevista es lliurarà en un dispositiu de memòria externa.

L’entrevista

 

Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.

Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.

Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:

a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.

b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.

c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.

Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.

Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.

Quatre passos per preparar una bona entrevista

  1. Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
  2. Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
  3. Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
  4. Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions

Altres suggeriments

– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.

– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.

– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.

– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.

– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.

– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.

– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.

– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.

 

Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.

Dos exemples d’entrevistes

 

 

Els registres lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.

Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.  Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.

En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.

Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.

  En el següent document en pdf trobareu apuntsexercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.

      ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.

Tinc piu piu