La comunicació: caçadors de signes

COMUNICACIÓ: transmissió d’informació d’un emissor a un receptor.

COMUNICACIÓ NO VERBAL: Informació que es transmet a través de sistemes de signes (“codis“) no lingüístics, que podem percebre pels sentits (visuals, tàctils, olfactius…) Alguns d’aquests sistemes de signes o codis no verbals són universals, però no tots.

Sabríeu dir què comuniquen aquestes imatges:

 

 

 

 

El nostre entorn està ple de sistemes de signes no verbals, és a dir, no lingüístics, que ens donen molta informació. Per fer l’activitat que us proposem us haureu de convertir en “caçadors de signes”.

1. Formarem equips de 4 persones

2. Cada membre de l’equip de caçadors haureu de buscar en el vostre entorn més immediat (escola, ciutat o poble, carrer…) elements que ens donin informació no verbal.

3. Caldrà que feu una foto d’aquest element de comunicació no verbal i que l’imprimiu.

4. Apunteu-vos en la vostra llibreta què significa o quina informació aporta.

5. Cada grup de caçadors realitzarà un mural amb el títol: “La comunicació no verbal: caçadors de signes”, on enganxareu les vostres imatges impreses i, a sota, el seu significat.

TIPUS D’ACTIVITAT: AVALUACIÓ SUMATIVA

3.

Recursos per repassar els pronoms febles

Per repassar el tema dels pronoms febles, a continuació trobareu un dossier molt complet on podreu preparar el tema de la substitució pronominal dels complements del verb. És un material força útil per preparar l’examen del tercer trimestre.

dossier-de-pronoms-febles

També podeu fer els exercicis que trobareu en el blog del Centre de Normalització Lingüística de l’àrea de Reus, on trobareu exercicis i després, podreu corregir-vos-els.

Les Quatre Grans Cròniques catalanes: activitat avaluable per a 3r d’ESO

ACTIVITAT GRUPAL PER ALS ALUMNES DE 3r ESO:

TASCA: realització d’un audiovisual sobre la Crònica que hagi correspost a cada grup.

DURADA: màxim 10′

llibre dels fetsDESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: vídeo que reculli, a partir de material divers (text, imatges, mapes, audio…), la informació bàsica sobre la Crònica, l’autor, el període històric que abraça , les seves característiques específiques i els fets més rellevants que s’hi narren.

El vídeo haurà de contenir, almenys, aquestes parts:

1. Introducció:

  • concepte de crònica històrica
  • què són i quines són les Quatre Grans Cròniques catalanes.

2. Presentació de la Crònica: període històric que recull i cronologia de la seva elaboració.

3. Informació bàsica sobre l’autor.

4. Característiques específiques de la Crònica treballada.

5. Fets històrics més rellevants que s’hi recullen.

6. Anàlisi d’elements com el providencialisme o l’apologia de la dinastia catalana.

7. Lectura i comentari breu d’un fragment de la Crònica que el grup consideri representatiu del conjunt de l’obra.

8. Fonts consultades.

La informació obtinguda dels diferents vídeos serà susceptible de ser avaluada en l’examen final de la matèria.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: A / C

Aquí us podeu descarregar el document que conté els elements seran avaluats del vostre treball.

PER COMENÇAR A TREBALLAR

Les Quatre Grans Cròniques catalanes

Les Quatre Grans Cròniques

El llibre dels fets. La Crònica del rei en Jaume

La historiografia. Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

Crònica de Jaume I

Crònica de Ramon Muntaner

 Crònica de Bernat Desclot

Documental Anatomia d’un rei. TV3. (documental sobre l’obertura del sepulcre de Pere II el Gran, amb referències força interessants a la Crònica de Bernat Desclot.

Pere el Gran (protagonista de la Crònica de Bernat Desclot)

Ramon Muntaner (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

La Companyia d’Orient (Programa En guàrdia, Catalunya Ràdio)

Crònica de Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós

Documental “Cròniques del rei Jaume” (Canal 9 – 23:15′)

Fem una entrevista

Leer

 

música

entrevistas3

 

Els alumnes de 2n d’ESO haureu de realitzar l’activitat avaluable següent:

FEM UNA ENTREVISTA

Després de llegir què és una entrevista, quins tipus d’entrevistes existeixen i quines són les pautes i recomanacions es recomana que se segueixin per dur a terme una bona entrevista, caldrà que tots vosaltres en feu una.

Tasca: entrevista enregistrada en vídeo a un adult (pare, mare, germans, familiars, professors o professores).

Tema: preferències musicals o literàries. Podeu triar qualsevol d’aquests temes com a centre de la vostra entrevista.

Durada: entre 3 i 6 minuts.

Requisits: tal i com hem vist a classe, aquesta entrevista haurà de contenir aquelles parts de l’entrevista que cregueu que són més interessants, veu en off, sobreimpressió de text, imatges, música, etc.

– El nombre màxim de preguntes planificades ha de ser 5 i un màxim de 3 preguntes espontànies.

Lliurament: dijous 10 d’abril. L’entrevista es lliurarà en un dispositiu de memòria externa.

L’entrevista

 

Una entrevista és una conversa entre dues persones: l’entrevistador (qui fa les preguntes) i l’entrevistat, que les respon. La finalitat d’aquest text periodístic és obtenir informació sobre un tema determinat a través de la persona entrevistada o bé conèixer de manera més aprofundida aspectes de la vida personal o laboral de l’entrevistat. Per tant, una entrevista és un recurs per obtenir informació.

Una entrevista no és una conversa espontània: si la finalitat és tenir informació sobre un tema o sobre una persona, les preguntes que es volen fer han d’estar preparades i planificades, cal saber molt bé què cal preguntar per obtenir la informació desitjada.

Les entrevistes poden classificar-se, segons la seva finalitat, en:

a) Entrevista d’opinió: té com a objectiu aconseguir que l’entrevistat doni la seva opinió sobre un tema.

b) Entrevista de notícia: es fan preguntes a un entrevistat perquè pugui aportar informació sobre un tema d’actualitat.

c) Entrevista personal o retrat: té com a objectiu conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada, com poden ser els seus gustos i preferències musicals, quin tipus de literatura llegeix, si practica esport, etc.

Tot i que hi ha més d’una manera per realitzar l’entrevista, aquelles que són més freqüents són les que es realitzen personalmente, perquè permeten que la interacció entre els dos interlocutors sigui cara a cara, a banda de poder incloure elements de llenguatge no verbal que ajuden a interpretar determinades respostes.

Tot i que és recomanable planificar prèviament les preguntes que es faran, l’entrevistador ha de ser prou flexible i hàbil per poder incloure preguntes no preparades i que poden sorgir per la mateixa dinàmica de la conversa.

Quatre passos per preparar una bona entrevista

  1. Seleccionar el tema i la persona que es vol entrevistar. És recomanable fer una petita semblança o biografia de l’entrevistat, ja que permet conèixer-lo una mica millor.
  2. Elaborar un qüestionari amb preguntes claus, que permetran conduir el diàleg i evitar oblits. Com s’ha dit abans, cal ser prou flexible per introduir preguntes que apareixeran de manera espontània.
  3. Explicar a la persona que es vol entrevistar quina és la finalitat de l’entrevista, quina durada es preveu que tingui, demanar-li si hi ha alguna condició prèvia que vulgui posar abans de ser entrevistada, etc. S’ha de procurar que en el moment de començar el diàleg, l’entrevistat se senti el més còmode possible.
  4. Concertar el lloc on tindrà lloc l’entrevista: cal procurar que sigui un lloc tranquil i que ajudi a mantenir una conversa relaxada i sense interrupcions

Altres suggeriments

– Abans de començar l’entrevista pròpiament dita, és recomanable tenir una mini conversa amb l’entrevistat per crear un clima relaxat i de confiança.

– Per evitar errades o males interpretacions, es recomanable enregistrar l’entrevista.

– Es bo mantenir sempre el contacte visual amb l’entrevistat.

– És bo començar sempre per les preguntes més senzilles.

– Cal manifestar interès per allò que l’entrevistat respon, l’entrevista no pot ser una successió freda de preguntes i respostes, sense cap tipus de feed-back.

– No es pot suggerir què ha de respondre l’entrevistat.

– En cas que les respostes tinguin components ideològics, cal mantenir-se imparcial.

– És necessari donar a la persona entrevistada temps per pensar les seves respostes.

 

Amb tot, actualment els mitjans de comunicació trenquen algunes d’aquestes pautes quan fan una entrevista, de manera que resultin més disteses i captin l’atenció d’aquells que escolten o veuen l’entrevista.

Dos exemples d’entrevistes

 

 

Repassem ortografia

Per tal de repassar qüestions d’ortografia que són bàsiques per poder millorar els vostres escrits, podeu descarregar-vos aquests apunts i exercicis. Alguns els podeu trobar també en el wiki de l’assignatura.

Primer de tot, tingueu sempre a mà el dossier de continguts ortogràfics i gramaticals de Nivell BHi trobareu apunts i exercicis.

Per complementar el reforç que podeu trobar al wiki, podeu accedir al material teòric i pràctic que trobareu a continuació:

APUNTS

Normativa bàsica d’accentuació

Trucs d’accentuació e/o tancades i obertes

L’accent diacrític

La dièresi (apunts bàsics)

Ús i estalvi de la dièresi

L’apostrofació dels articles

L’apostrofació de l’article (II)

Ortografia de la vocal neutra

O/U àtones

Power Point O/U àtones

3.-LES-VOCALS-O-U

EXERCICIS

Apostrofació de l’article (Solució de l’exercici)

Exercicis bàsics d’accentuació i diacrítics (Solució a l’exercici)

Exercicis de dièresi (II) (Solució de l’exercici)

Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

Les paraules compostes

estrellacompostes

Les paraules compostes són aquelles que es formen a partir de dos mots ja existents, amb significat propi individual.

busca-raons: persona burxeta, a qui li agrada promoure discussions i conflictes.

parabrisa: vidre davanter d’un vehicle.

cara-xuclat: de cara prima.

capgirar: canviar radicalment.

Els lexemes que formen una paraula composta poden tenir categories gramaticals diferents o pertànyer a la mateixa categoria. I la paraula resultant, la composta, té la seva pròpia categoria gramatical.

sordmut: adj + adj = adj

guardabosc: V + N = N

 UNA IMATGE FA MISSATGE

Us proposem un joc. A partir d’unes imatges, haureu de crear paraules compostes. Feu clic aquí.

FORMEM PARAULES COMPOSTES

Ara es tracta de formar el màxim nombre de paraules compostes en 2 minuts. Aquesta és una activitat que podreu fer en parella tot clicant aquí

CREADORS DE PARAULES

Us proposem ara una activitat força “creativa”.  La podeu trobar aquí.

La narració literària: història de vida

literaturaUna narració és un tipus de text en el qual un narrador explica uns fets, emmarcats en un espai i un temps, protagonitzats per uns personatges, i ordenats segons una estructura determinada. En aquest enllaç trobareu els apunts sobre el gènere narratiu.

L’activitat que es proposa és escriure una història de vida, és a dir, la narració de la vida o d’un moment determinat de la vida d’una persona. En aquest cas, la història de vida haurà de ser d’algun personatge que conegueu (familiars, amics) o bé d’algú de qui us puguin parlar persones que el van conèixer directament.

Per construir aquesta “història de vida” haureu de seguir les instruccions següents:

1. Trieu una persona de qui cregueu que mereix ser explicat un fragment de la seva vida.

2. Entrevisteu aquesta persona (o algú que hi hagi estat relacionat) per parlar sobre aquesta història de vida que voleu escriure. Cal aconseguir informació sobre el seu naixement i infantesa, els anys d’escola, les primeres feines, etc, per passar després a preguntar sobre un moment crucial o important en la seva vida. A banda de tenir algunes preguntes fixes, cal que sapigueu deixar-vos endur pel ritme de l’entrevista i donar prou llibertat a l’entrevistat o entrevistada perquè parli.

3. Demaneu que portin fotos, records, objectes que siguin importants per a aquella persona, que li portin records que siguin dignes d’explicar. Aquests objectes o imatges poden formar part després del treball que realitzareu.

4. Organitzeu la informació rebuda, ja sigui per escrit o mitjançant una gravació.

5. Si voleu i la persona us autoritza, podeu fer fotos al llarg de l’entrevista.

Després d’això, estareu preparats per escriure la seva història de vida.

La tasca ha de constar de les parts següents:

a. Portada

On hi haurà de constar, en el centre del full, escrit amb la font calibri mida 16 el títol Història de vida i a sota, escrit amb la mateixa font i mida 14, el nom i cognoms de la persona entrevistada. A sota hi podeu incloure alguna imatge.

En el marge inferior dret, amb font calibri 12, haureu de fer constar el nom de la matèria (Llengua catalana i Literatura) i el curs acadèmic. A sota, el vostre nom i els vostres cognoms, el vostre curs i grup.

b. Introducció

Es presentarà en un document de Word i servirà per presentar la persona la història de vida de la qual explicareu. Hi haurà de constar el nom i cognoms, el lloc i la data de naixement i quina relació us uneix a ella. A més, caldrà incloure una justificació en la qual expliqueu per què heu triat aquesta persona. Aquesta introducció pot contenir fotos de la persona, de la seva família, del seu lloc de naixement, etc.

c. Entrevista

Constarà de dues parts:

1. Recull de preguntes que haureu preparat. Recordeu que no us heu de limitar a fer aquestes preguntes, sinó que heu de tenir prou iniciativa per fer-ne d’altres al llarg de l’entrevista, sempre tenint en compte el ritme d’aquesta. Si l’entrevista no la realitzeu en llengua catalana, almenys aquestes preguntes sí han d’estar escrites en aquesta llengua.

2. Entrevista pròpiament dita

Podeu presentar l’entrevista en format text (transcripció exacta del que s’ha parlat), en format vídeo o en format audio. Si l’entrevista es realitza en una llengua que no sigui el català o el castellà haureu d’adjuntar transcripció exacta en un document word. En realitzar aquesta entrevista, recordeu que estareu fent servir l’estil indirecte.

d. Història de vida

Una vegada realitzada l’entrevista, haureu d’escriure un text narratiu en què expliqueu, en estil indirecte, que us ha explicat aquesta persona. Haureu de triar els moments més rellevants de l’entrevista, la informació que considereu més addient per incloure-la en la vostra narració.

La història de vida es pot presentar en format text, vídeo o audio. En els dos últimos casos, vosaltres mateixos exercireu de “narrador” o narradora. En cas que trieu el format vídeo, podeu incloure-hi música.

Com passar d’estil directe a estil indirecte

Consulteu el wiki de l’assignatura per trobar el document que podreu consultar per assegurar-vos que feu correctament el canvi d’estil.

Els documents de word

Les parts de l’activitat que es presenten obligatòriament en format Word o bé si opteu per presentar tota l’activitat com a text, han de tenir les característiques següents:

Font: calibri

Mida: 12

Interliniat: 1,15

Marge esquerre: 3

Marge dret: 2,5

Marge superior: 3,5

Marge inferior: 2,5

La història de vida (és a dir, la narració pròpiament dita, sense comptar la introducció i les preguntes) no podrà excedir les 1.500 paraules. En el cas de presentar l’activitat en format audio o vídeo, no podrà tenir una durada superior a 10 minuts.

Data

La tasca té com a data límit de lliurament el dia 18 de novembre.