Podem definir els mitjans de comunicació com uns instruments que serveixen per comunicar, per difondre informació i opinió, no només a un individu, sinó a una col·lectivitat, a un públic, utilitzant les tecnologies existents. A través d’ells, els membres d’una societat s’assabenten del que succeeix al seu voltant en l’àmbit polític, econòmic, social, cultural, etc. A través d’aquests mitjans de comunicació s’obté la informació, es processa i, finalment, es comunica, s’expressa.
Actualment vivim en l’anomenada societat de la informació, és a dir, en un món, en una societat que es caracteritza per l’existència i l’aparició continuada de noves tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació entre un nombre creixent de persones. La popularització de la xarxa de xarxes, Internet, ha obert nous canals de comunicació a través de mitjans electrònics (correu electrònic, messenger, facebook…) i l’aparició del periodisme digital. Gràcies a la tecnologia aplicada al món de la informació i de la comunicació, tenim la possibilitat, entre d’altres coses, de poder accedir a la formació i al coneixement a través de la formació a distància. La tecnologia de la comunicació ha entrat en àmbits de la vida quotidiana impensables fins fa uns anys, com la teleassistència sanitària. D’altra banda, han aparegut nous canals per a la participació ciutadana en el món de la comunicació tot afavorint l’expressió d’opinions i punts de vista a través dels blocs.
Així, doncs, quan parlem de mitjans de comunicació de masses ens estem referint als diaris (en paper o digitals), a la televisió, la ràdio, Internet (pàgines web, blocs).
A través dels mitjans de comunicació tenim accés als anomenats textos periodístics (escrits o orals). Els textos periodístics poden classificar-se en:
Informatius: la seva finalitat és, simplement, donar informació de manera objectiva. El text periodístic informatiu per excel·lència és la notícia. Un altre text informatiu és el reportatge.
Interpretatius: combinen informació, però també opinió. Per exemple, la crònica i el reportatge interpretatiu.
D’opinió: expressen el punt de vista del seu autor. Per tant, són subjectius, van signats, perquè la persona que escriu es fa responsable de l’opinió que expressa. Els més coneguts són la columna d’opinió o l’article d’opinió, la crítica, l’editorial d’un diari, l’article de fons, la carta al director i, en molts casos, els blocs.
LA NOTÍCIA
És un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació, per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen. Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:
1. actualitat
2. novetat
3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)
A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.
Les sis preguntes
Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How), és a dir, QUÈ, QUI, QUAN, ON, PER QUÈ, COM. Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis preguntes o, almenys, a les quatre primeres.
L’estructura d’una notícia
Avantítol
Títol
Subtítol
Entrada o lead
TITULARS: compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir a la informació de manera ràpida.
• avantítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.
• títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més grans i de manera destacada. És indispensable.
• entrada o “lead”: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.
Els titulars d’una notícia (avantítol, títol i subtítol) han de recollir-ne la informació essencial i han de procurar atraure l’atenció del públic. Algunes de les característiques que han de tenir els titulars són:
– Han d’utilitzar, preferentment, verbs en present d’indicatiu.
Rússia i Ucraïna negocien el futur de la flota.
– Els verbs “ser”, “estar” o qualsevol altre que es pugui sobreentendre, solen desaparèixer:
La culpa, del Japó.
– A vegades desapareix el verb “dicendi” i s’introdueix l’estil directe:
Artur Mas: “Cal que el discurs d’investidura aixequi el to del país”.
– La modalitat oracional més corrent és l’enunciativa.
– És normal posar al davant el complement circumstancial de lloc:
A Bilbao, una manifestació de familiars de presos etarres demana el seu alliberament.
– És habitual l’estil nominal (sense verb):
Enfrontaments entre xiïtes i sunnites al Paquistan.
El lead o entrada és el paràgraf que, ampliant els titulars, reuneix les sis preguntes principals de la notícia. Pot aparèixer en negreta o com a primer paràgraf del cos de la notícia. En el cas de la notícia breu, tota ella és entrada.
Para terminar, debemos tener claro cuáles son los tres principios básicos que rigen una noticia:
brevedad, objetividad y claridad.
COS DE LA NOTÍCIA: el cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.
ACTIVITATS
Treballem el que hem après a partir del text d’una notícia, que enllacem a continuació. Llegeix-la i fes les activitats que segueixen.
Israel lluita contra l’incendi més gran de la seva història
1. Quins són els titulars d’aquesta notícia?
2. Digues quin és el títol, el subtítol i l’entrada o “lead”
3. Després de llegir la notícia, contesta totes les preguntes que puguis de les sis que ja coneixes.
4. Justifica per què el cos d’aquesta notícia estructura la informació en forma de piràmide invertida.
EL REPORTATGE
El reportatge periodístic és un article en el qual es plasma el resultat de les investigacions fetes per un periodista sobre un tema de certa actualitat. Per tant, la seva finalitat bàsica és informativa. El reportatge no cal que toqui temes d’estricta actualitat. Normalment parteix d’uns esdeveniments que han estat notícia, però també tracta qüestions que, sense ser notícia, són d’interès per a un gran percentatge de persones.
Un reportatge pretén fer veure les circumstàncies i l’ambient que envolten un fet. El periodista intenta reunir dades. conèixer les causes, els antecedents, analitzar les conseqüències, recollir punts de vista diversos i interpretacions diferents dels fets. Per això, es diferencia de la notícia perquè:
• té una major extensió
• hi ha una major llibertat expressiva per part de l’autor (pot interpretar els fets, no ha de ser estrictament objectiu)
• tot i que ha de predominar l’objectivitat, l’autor pot donar la seva opinió en determinats moments.
Per això es diu que el reportatge és un text periodístic interpretatiu, perquè combina informació i opinió.
L’estructura típica del reportatge és la següent:
TÍTOL
Lead o entrada
Cos
El reportatge també pot contenir imatges per explicar millor els fets que tracta.
Tot seguit trobareu uns textos orals en què s’utilitzen registres diferents. Per a cadascun dels textos haureu d’emplenar l’esquema següent:
En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.
El professor de Yale John L. Gaddis, en el seu magistral llibre The Cold War ( La Guerra fría , RBA), conclou que una de les raons per les quals el nombre de democràcies al món es va multiplicar per cinc a la segona meitat del segle XX va ser la revolució de la informació: “Va enfortir la difusió de la democràcia en produir una societat més ben informada i capaç de reaccionar a l’aprenentatge amb més rapidesa que en el passat. Per tant, va ser més difícil ocultar informació sobre el que passava tant a la resta del món com al propi país. Aquest tipus de transparència va proporcionar nous instruments de pressió contra règims totalitaris”.
Sopar amb batalla
Aprendre llengua i literatura 