Narracions breus: el conte

Els alumnes de 2n d’ESO esteu treballant un dels subgèneres narratius més coneguts: el conte. Ja sabeu quines són les seves característiques bàsiques, la diferència entre conte infantil o rondalla i conte literari, etc. Hem llegit contes i hem parlat de contes. Ara toca treballar-hi una mica més.

Us presentem unes activitats molt interessants provinents del bloc Hem de fer molta feina i l’hem de fer bé, que us serviran per treballar el subgènere del relat breu.

Aquí trobareu una mica més de teoria sobre aquest subgènere narratiu. Podeu afegir aquesta informació a la que ja teniu en els vostres apunts.

I ara, si ja ho teniu tot organitzat, caldrà que comenceu a fer aquestes activitats.

Barbarismes i préstecs lingüístics

 

Un manlleu préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.

Per exemple:

football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).

En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.

 

Per exemple:

cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.

El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.

Altres exemples de barbarismes serien:

jefe: cap

link: enllaç

Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:

voc_barbar

Les paraules compostes

estrellacompostes

Les paraules compostes són aquelles que es formen a partir de dos mots ja existents, amb significat propi individual.

busca-raons: persona burxeta, a qui li agrada promoure discussions i conflictes.

parabrisa: vidre davanter d’un vehicle.

cara-xuclat: de cara prima.

capgirar: canviar radicalment.

Els lexemes que formen una paraula composta poden tenir categories gramaticals diferents o pertànyer a la mateixa categoria. I la paraula resultant, la composta, té la seva pròpia categoria gramatical.

sordmut: adj + adj = adj

guardabosc: V + N = N

 UNA IMATGE FA MISSATGE

Us proposem un joc. A partir d’unes imatges, haureu de crear paraules compostes. Feu clic aquí.

FORMEM PARAULES COMPOSTES

Ara es tracta de formar el màxim nombre de paraules compostes en 2 minuts. Aquesta és una activitat que podreu fer en parella tot clicant aquí

CREADORS DE PARAULES

Us proposem ara una activitat força “creativa”.  La podeu trobar aquí.

Reforç nadalenc

Image

Per a tots aquells i aquelles que tenen dificultats amb l’ortografia, cal que aprofiteu les vacaances de Nadal per dur a terme els reforços proposats.

1r,2n i 3r ESO

1. Podeu repassar la teoria sobre la vocal neutra i, a més, fer els exercicis inclosos en el document que trobareu amb el títol Vocal neutra (desembre 2013)

2. 2n i 3r ESO

Podeu repassar la teoria sobre l’accentuació i la dièresi, a més de fer els exercicis en el document que trobareu en aquests documents:

l’accentuació_reforç

exercicis de repàs d’accentuació i dièresi

3. Alumnes de 1r, 2n i 3r ESO

Podeu fer exercicis autocorrectius d’accentuació en els enllaços següents:

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3/1

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3/2

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3/3

Els exercicis que no són online els haureu de lliurar el primer dia de classe després de les vacances.

La narració literària: història de vida

literaturaUna narració és un tipus de text en el qual un narrador explica uns fets, emmarcats en un espai i un temps, protagonitzats per uns personatges, i ordenats segons una estructura determinada. En aquest enllaç trobareu els apunts sobre el gènere narratiu.

L’activitat que es proposa és escriure una història de vida, és a dir, la narració de la vida o d’un moment determinat de la vida d’una persona. En aquest cas, la història de vida haurà de ser d’algun personatge que conegueu (familiars, amics) o bé d’algú de qui us puguin parlar persones que el van conèixer directament.

Per construir aquesta “història de vida” haureu de seguir les instruccions següents:

1. Trieu una persona de qui cregueu que mereix ser explicat un fragment de la seva vida.

2. Entrevisteu aquesta persona (o algú que hi hagi estat relacionat) per parlar sobre aquesta història de vida que voleu escriure. Cal aconseguir informació sobre el seu naixement i infantesa, els anys d’escola, les primeres feines, etc, per passar després a preguntar sobre un moment crucial o important en la seva vida. A banda de tenir algunes preguntes fixes, cal que sapigueu deixar-vos endur pel ritme de l’entrevista i donar prou llibertat a l’entrevistat o entrevistada perquè parli.

3. Demaneu que portin fotos, records, objectes que siguin importants per a aquella persona, que li portin records que siguin dignes d’explicar. Aquests objectes o imatges poden formar part després del treball que realitzareu.

4. Organitzeu la informació rebuda, ja sigui per escrit o mitjançant una gravació.

5. Si voleu i la persona us autoritza, podeu fer fotos al llarg de l’entrevista.

Després d’això, estareu preparats per escriure la seva història de vida.

La tasca ha de constar de les parts següents:

a. Portada

On hi haurà de constar, en el centre del full, escrit amb la font calibri mida 16 el títol Història de vida i a sota, escrit amb la mateixa font i mida 14, el nom i cognoms de la persona entrevistada. A sota hi podeu incloure alguna imatge.

En el marge inferior dret, amb font calibri 12, haureu de fer constar el nom de la matèria (Llengua catalana i Literatura) i el curs acadèmic. A sota, el vostre nom i els vostres cognoms, el vostre curs i grup.

b. Introducció

Es presentarà en un document de Word i servirà per presentar la persona la història de vida de la qual explicareu. Hi haurà de constar el nom i cognoms, el lloc i la data de naixement i quina relació us uneix a ella. A més, caldrà incloure una justificació en la qual expliqueu per què heu triat aquesta persona. Aquesta introducció pot contenir fotos de la persona, de la seva família, del seu lloc de naixement, etc.

c. Entrevista

Constarà de dues parts:

1. Recull de preguntes que haureu preparat. Recordeu que no us heu de limitar a fer aquestes preguntes, sinó que heu de tenir prou iniciativa per fer-ne d’altres al llarg de l’entrevista, sempre tenint en compte el ritme d’aquesta. Si l’entrevista no la realitzeu en llengua catalana, almenys aquestes preguntes sí han d’estar escrites en aquesta llengua.

2. Entrevista pròpiament dita

Podeu presentar l’entrevista en format text (transcripció exacta del que s’ha parlat), en format vídeo o en format audio. Si l’entrevista es realitza en una llengua que no sigui el català o el castellà haureu d’adjuntar transcripció exacta en un document word. En realitzar aquesta entrevista, recordeu que estareu fent servir l’estil indirecte.

d. Història de vida

Una vegada realitzada l’entrevista, haureu d’escriure un text narratiu en què expliqueu, en estil indirecte, que us ha explicat aquesta persona. Haureu de triar els moments més rellevants de l’entrevista, la informació que considereu més addient per incloure-la en la vostra narració.

La història de vida es pot presentar en format text, vídeo o audio. En els dos últimos casos, vosaltres mateixos exercireu de “narrador” o narradora. En cas que trieu el format vídeo, podeu incloure-hi música.

Com passar d’estil directe a estil indirecte

Consulteu el wiki de l’assignatura per trobar el document que podreu consultar per assegurar-vos que feu correctament el canvi d’estil.

Els documents de word

Les parts de l’activitat que es presenten obligatòriament en format Word o bé si opteu per presentar tota l’activitat com a text, han de tenir les característiques següents:

Font: calibri

Mida: 12

Interliniat: 1,15

Marge esquerre: 3

Marge dret: 2,5

Marge superior: 3,5

Marge inferior: 2,5

La història de vida (és a dir, la narració pròpiament dita, sense comptar la introducció i les preguntes) no podrà excedir les 1.500 paraules. En el cas de presentar l’activitat en format audio o vídeo, no podrà tenir una durada superior a 10 minuts.

Data

La tasca té com a data límit de lliurament el dia 18 de novembre.

La vocal neutra

Aquest és el primer tema d’ortografia que treballarem aquest curs: l’ortografia de la vocal neutra. Per aprendre o repassar com escrivim el so de vocal neutra, podeu consultar aquests enllaços:

1. Breu resum sobre l’ortografia de la vocal neutra (extret del bloc enxaneta.info )

2. Apunts del wiki de l’assignatur( www.llenguacat.wikispaces.com )

3. Taula-resum sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extreta del bloc El tauler )

4. Apunts sobre l’ortografia de la vocal neutra ( extrets de la pàgina de la Generalitat de Catalunya)

Per comprovar el vostre grau d’assoliment d’aquest tema d’ortografia haureu de fer les activitats següents:

ACTIVITATS INTERACTIVES (extretes del bloc enxaneta.info): des del vostre ordinador podreu realitzar un seguit d’exercicis autocorrectius.

EXERCICIS DE REPÀS SOBRE LA VOCAL NEUTRA ( extretes del bloc El mercat de les lletres )

REPÀS INTERACTIU 1

REPÀS INTERACTIU 2

REPÀS INTERACTIU 3

REPÀS INTERACTIU 4

EXERCICIS DEL WIKI DE L’ASSIGNATURA 1

Així, doncs, ara ja no teniu cap excusa per no aprendre a escriure correctament les grafies a / e en posició àtona, és a dir, el so de la vocal neutra.

Identificació de registres lingüístics

Tot seguit trobareu uns textos orals en què s’utilitzen registres diferents. Per a cadascun dels textos haureu d’emplenar l’esquema següent:

TIPUS DE REGISTRE

Canal

  • Oral
  • Escrit

ÀMBIT

  • familiar
  • social

TEMA

  • general
  • especialitzat

GRAU DE CONFIANÇA ENTRE EMISSOR I RECEPTOR

  • formal
  • informal

FINALITAT

  • emotiva / expressiva
  • informativa
  • conativa

NIVELL

  • formal-culte
  • formal-estàndard
  • col·loquial
  • vulgar

1) Porca misèria

2) Entrevista a Teresa Forcades a “Signes dels temps (només cal que escolteu, si voleu, fins al minut 1.33, tot i que us animo que escolteu l’entrevista sencera, s’hi diuen coses força interessants!!!)

3) Poema VII de “La pell de brau” de Salvador Espriu

3) Hamlet 

4) Julio Manrique i Marc Rodríguez al Matí de Catalunya Ràdio

Els registres lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.

Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.  Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.

En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.

Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.

  En el següent document en pdf trobareu apuntsexercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.

      ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.

Tinc piu piu

Llatinismes, locucions llatines i aforismes llatins

llatinismes

En aquesta última avaluació, els alumnes de 1r de batxillerat heu estudiat llatinismes, locucions llatines i aforismes força populars i que podem trobar encara avui en dia tant en la llengua parlada com escrita.

Podeu trobar la  llista que haureu de preparar per a l’examen final en el pdf que teniu a continuació.

LLATINISMES I LOCUCIONS LLATINES

Proper examen sobre la lectura Tirant Lo Blanc, de Joanot Martorell

Els alumnes de 1r de Batxillerat heu de començar a preparar l’examen sobre la lectura Tirant Lo Blanc, a partir dels apunts de classe i dels comentaris arran de la lectura de diversos fragments de l’obra.

En l’enllaç següent trobareu les indicacions sobre quina serà l’estructura de l’examen, així com exemples de temes susceptibles de ser tractats en aquesta prova.

Tirant Lo Blanc: indicacions per a la preparació de l’examen