Un curs més… El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada

Per segon curs consecutiu, El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada per tancar el Pla Lector de Llengua catalana i Literatura de 4t d’ESO.  La novel·la de M. Àngels Anglada no és només un clàssic de la literatura catalana contemporània, sinó que el seu valor va més enllà d’allò que és estrictament literari: des del Departament de Llengües creiem que és una lectura imprescindible per completar els coneixements que els alumnes de l’últim curs d’ESO han adquirit sobre dos fets que han canviat el decurs de la història, com són la II Guerra Mundial i l’Holocaust. Així, doncs, la lectura d’El violí d’Auschwitz, i les activitats posteriors relacionades, permetran continuar amb la línia de treball interdisciplinar que ens hem marcat des dels departaments pedagògics.

ACTIVITATS

Pel que fa a les activitats proposades, aneu al wiki de l’assignatura per poder realitzar-les. Alguns enllaços per poder treballar aquesta lectura són els següents:

Jacques Stroumsa, el violinista d’Auschwitz

Entrevista de Mònica Terribas a Jacques Stroumsa (TV3 a la carta)

Fragment de la Follia d’Arcángelo Corelli

Els camps nazis

Els camps d’extermini nazis

Altres camps d’extermini

Informació sobre la Solució Final

El camp de concentració d’Auschwitz

L’àlbum d’Auschwitz

UN GLOGSTER

Tots vosaltres ja sabeu què és un glogster: un póster multimèdia sobre un tema, personatge, àrea del coneixement, etc, que pot contenir imatges, text i música. Es tracta que feu un glògster sobre la novel·la El violí d’Auschwitz. Haureu de triar un tema o idea central i, a partir d’aquí, expressar amb imatges, so i text les vostres impressions i sensacions després d’haver llegit i treballat la lectura.

CALENDARI DE LLIURAMENT

Consulteu el Google Calendar de 2n cicle.

Narcís Oller

Nascut a Valls l’any 1846, Oller era cosí de Josep Yxart, la qual cosa li va permetre estar en contacte amb els corrents literaris europeus del moment. Així, doncs, El Realisme i el Naturalisme van arribar a Oller filtrats per les idees d’Yxart i de Sardà Sobretot en el cas del Naturalisme, Oller tampoc no va acceptar mai l’aplicació del mètode científic en la literatura i, per tant, la impassibilitat que es demanava que tingués el novel·lista. Per a Oller, la novel·la no era observació i experimentació, sinó observació, sentiment i imaginació, el novel·lista no es pot distanciar absolutament dels seus personatges ni dels fets que narra. El mateix Zola, quan escriu el pròleg a la traducció francesa de La papallona (1882), la primera novel·la d’Oller, li critica que s’emocioni davant dels seus personatges, perquè diu que això no té res de naturalista Malgrat tot, Oller s’ha considerat el primer autor català que introdueix en les seves obres els corrents literaris europeus de la seva època i La papallona es considera la primera novel·la catalana moderna després del Tirant Lo Blanc.

Les principals obres d’Oller són, a banda de La papallona, L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d’or (1890-1892), La bogeria (1898),  Pilar Prim (1906).

Per conèixer l’obra de Narcís Oller podeu:

-descarregar-vos uns apunts en format pdf.

NARCÍS OLLER

-accedir a un interessantíssim web sobre la vida i obra de l’escriptor de Valls, que inclou, a més, propostes d’activitats.

-veure aquest vídeo.

Realisme i Naturalisme

LA NOVEL·LA REALISTA

Al llarg de la primera meitat del segle XIX arreu d’Europa es va produir un fet històric i social molt important: l’aristocràcia va anar quedant rellegada a un segon terme davant de l’ascens social i econòmic de la burgesia mercantil i financera. Va començar a fer-se evident que la classe burgesa era la principal “consumidora” de literatura i els escriptors de l’època van començar a escriure per a aquesta classe social, que necessitava veure reflectida en la literatura la realitat del moment. La novel·la es converteix en el gènere literari per excel·lència, ja que podia reflectir la realitat amb més exactitud.

La novel·la realista pretén, doncs:

– Retratar la realitat de l’època, ja que es considera que és l’única que el novel·lista coneix de manera directa i que pot representar amb exactitud.

-Mostra els canvis històrics i socials del moment ( per exemple, ascensió i hegemonia de la burgesia, aparició del proletariat.

– El novel·lista ha de ser completament objectiu davant de la realitat, com si fos un fotògraf. Per tant, el novel·lista ha de fugir de l’idealisme, el sentimentalisme i l’emoció que caracteritzaven el Romanticisme.

– La persona narrativa utilitzada pels realistes és la tercera persona. Per tant, el narrador és extern, ja sigui objectiu o omniscient.

El realistes rebutgen tot el que sigui fantàstic i meravellós, exòtic o llunyà, tan propi de les obres romàntiques, per acostar-se a la realitat immediata. S’interessen per la vida diària de la seva època i del lloc on viu l’autor. Els protagonistes de la novel·la realista són, preferentment, gent corrent i solen pertànyer a la mateixa classe social de l’autor. A més, l’anàlisi psicològica dels personatges passa a ser un element central de la novel·la.

 Al centre de la teoria de la novel·la realista hi ha la famosa imatge, creada per Stendhal, que identifica la novel·la amb un “mirall que es passeja al llarg d’un camí” i reflecteix tot el que passa al seu davant. De la mateixa manera, també s’ha dit que els autors realistes havien de ser uns “fotògrafs” de la realitat, descriure-la amb distància i objectivitat.

PRINCIPALS AUTORS REALISTES 

Honoré de Balzac: La comèdia humana, Eugènia Grandet.

Stendhal: El roig i el negre, La cartoixa de Parma

Gustave Flaubert: Madame Bovary, L’educació sentimental

Charles Dickens: Oliver Twist, David Copperfield, Temps difícils.

Fiodor Dostoievski: Crim i càstig

Leon Tolstoi: Anna Karenina

Pel que fa al Realisme espanyol, podem destacar Benito Pérez Galdós (Fortunata y Jacinta) y Juan Valera (Pepita Jiménez)

EL REALISME A CATALUNYA

El model de novel·la realista arriba tard a Catalunya, ja que també seran fenòmens tardans l’arribada de la Revolució Industrial i l’ascensió i hegemonia de la burgesia en relació a d’altres països europeus. La visió realista de la literatura, basada en la raó i en l’objectivitat arriben a Catalunya gràcies al grup format pels crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i el novel·lista Narcís Oller. Aquest grup parteix de l’única tradició novel·lística vàlida existent: el costumisme.

ELS AUTORS “REALISTES” CATALANS

A part de Narcís Oller, hi va haver altres autors catalans que van intentar fer el pas des del costumisme a la novel·la realista, encara que tots ells queden lluny dels autors realistes europeus (Dickens o Stendhal, per exemple), per una sèrie de raons:

– A Catalunya, després de segles d’escassa producció literària en català i de nul conreu de la novel·la, no hi ha una base literària prou forta perquè aquesta nova orientació de la novel·la s’apropi als models europeus. Per tant, el model realista s’assumeix, en general, tard i malament.

– La majoria d’autors “realistes” no són professionals de l’escriptura, per la qual cosa, per a molts d’ells, escriure és només una activitat de lleure.

-L’única tradició literària vàlida amb què compten és el costumisme, per tant, molts cops, l’anàlisi psicològica dels personatges és pobra i no poden evitar introduir sentimentalisme i moralisme a les seves obres, la qual cosa els allunya de l’objectivitat del realisme europeu.

A banda de Narcís Oller, els autors catalans que es considera que fan una literatura més o menys propera als models realistes són, entre altres, Josep Pin i Soler, Marià Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria i Dolors Monserdà.

LA NOVEL·LA NATURALISTA

L’any 1880, en la plenitud del realisme literari, l’escriptor francès Émile Zola, va publicar Le roman experimental (La novel·la experimental), en la qual, partint de les idees realistes, aplica el mètode científic a la literatura. Zola considera que l’art, per tant, també la literatura, és una ciència i per tant, l’escriptor ha d’observar la realitat amb ulls de científic i aplicar els mètodes d’anàlisi científica a aquesta realitat. El resultat serà la novel·la.  Segons els naturalistes:

-L’home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi ( determinisme ), és a dir, que els seus sentiments i actuacions estan determinats genèticament i per l’ambient en què viu, per la qual cosa té poques o nul·les possibilitats de canviar la seva vida.

-El novel·lista, com el científic, ha d’experimentar amb els personatges i sovint els mostra en situacions extremes i límit, per observar les seves reaccions.

-El treball de l’escriptor s’ha de basar estrictament en l’observació i s’ha de mostrar distant i impassible davant dels fets, que sovint descriu d’una manera analítica i molt crua.

Per tant, les novel·les realistes s’han de basar estrictament en l’observació i en l’experimentació. Això farà que en aquestes novel·les es descriguin ambients marginals, personatges conflictius, sempre amb una visió distant i molt crua.  D’entre les novel·les de Zola podem destacar La taverna, en què es descriu el món marginal d’uns personatges alcohòlics que, tot i els seus esforços, no poden escapar al seu destí (determinisme); Thérèse Raquin (en què s’explica com una parella planeja i comet l’assassinat del marit de la dona); Nana ( la història de la vida de luxe que duu una prostituta de París ) o L’assomoir (La taverna), sobre una parella d’alcohòlics.

EL NATURALISME A CATALUNYA

El Naturalisme també és introduït a Catalunya per Josep Yxart i Joan Sardà, portats pel desig d’esuropeïtzar i modernitzar la literatura catalana. Ara bé, el Naturalisme català rebutjarà la ideologia del moviment:

– S’accepten, encara que amb recel, les lleis de l’herència i del medi, però mai es va acceptar la visió determinista del món, ja que es creu que la voluntat de l’home pot contrarestar els factors que el condicionen.

– Mai es va acceptar del tot la identificació literatura=ciència que defensava Zola, ni l’aplicació del mètode experimental.

Per tant, el Naturalisme català ( i hispànic) no va gaire més enllà del Realisme anterior. Per exemple, s’ha considerat com a naturalista Leopoldo Alas “Clarín” per la seva novel·la La Regenta, encara que en aquesta obra introdueix l’element estètic del Naturalisme, però no la seva ideologia.

Podeu descarregar-vos aquests apunts en pdf.

La novel·la realista i naturalista

TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell

Segons Miguel de Cervantes quan fa referència al Tirant Lo Blanc en la seva novel·la El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, “Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo […] Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho”. Segons Martí de Riquer, sens dubte el millor especialista en literatura catalana medieval, l’obra de Joanot Martorell és la millor novel·la en català de tots els temps. La novel·la narra les aventures guerreres i amoroses del jove Tirant Lo Blanc, des de la seva trobada amb l’ermità Guillem de Varoic, el qual li explicarà quins són els fonaments de la cavalleria, passant per la seva etapa de formació a la cort d’Anglaterra, els seus fets d’armes a Sicília i Rodes, fins arribar a la cort de Constantinoble, on lluitarà al servei d’un bell i noble objectiu: deslliurar l’Imperi Grec del setge dels turcs. Tot això barrejat amb tot un seguit d’episodis humorístics i amorosos i amb la intervenció de personatges com Felip de França i la princesa Ricomana, el duc de Macedònia, el cavaller Kirieleison de Montalbà, l’Emperador i l’Emperadriu, Estefania i Diafebus i, sobretot, tres personatges femenins inoblidables: la Princesa Carmesina, estimada per Tirant, la entremeliada i sensual donzella Plaerdemavida i la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.

Tirant Lo Blanc és qualificada com a “novel·la total”: és alhora una novel·la cavalleresca, militar, eròtica i psicològica i la seva versemblança la fa diferent de les novel·les de cavalleria medievals. Per això ha estat considerada una de les millors novel·les del moment.

Martorell, un cavaller valencià nascut a Gandia cap al 1414, inicià el Tirant Lo Blanc l’any 1460. En morir, vuit anys després, la redacció de la seva novel·la estava molt avançada. El manuscrit va passar a mans de Joan Martí de Galba, qui sembla que va escriure els darrers capítols i la va dur a impressió l’any 1490.

Per treballar aquesta lectura preceptiva a 1r de Batxillerat, haureu de fer servir els recursos següents:

Joanot Martorell, cavaller i escriptor

Documental Joanot Martorell

A més, a l’aula podreu veure una presentació de Power Point sobre el Tirant Lo Blanc i el seu autor.

Durant aquesta avaluació, llegirem fragments del Tirant i dureu a terme activitats que trobareu en aquest web.

La Renaixença catalana

Els alumnes de 4t d’ESO comenceu a treballar el moviment literari de la Renaixença dins de l’apartat de Literatura catalana. Aquest període, que coincideix en bona part amb el Romanticisme, abraçaria el periode comprès entre 1833, any de la publicació de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i el 1877, any en què Jacint Verdaguer guanya el Premi extraordinari dels Jocs Florals amb la seva obra L’Atlàntida i Àngel Guimerà és nomenat Mestre del Gai Saber. La Renaixença reivindicarà la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura catalanes després de tres segles en què la literatura en català decreix en nombre d’obres publicades i en qualitat d’aquestes.

Per treballar aquest tema haureu de seguir els passos següents:

Veure el vídeo La Catalunya de la Renaixença, corresponent al programa Memòria de Catalunya, que us servirà per entendre en quin context social i econòmic neix aquest moviment literari.

Baixar-vos els apunts corresponents a aquest període de la literatura catalana, que trobareu penjats al wiki de la matèria.

Veure els vídeos Jacint Verdaguer, un escriptor per a un poble i Àngel Guimerà que us permetran conèixer la vida i l’obra de dos dels màxims representants de la literatura catalana d’aquest període.

Realitzar les activitats que anirem proposant durant les sessions de classe, que es basaran en la lectura, el comentari de textos diversos i el treball a partir de material audiovisual.

Activitats sobre la Renaixença

De Jacint Verdaguer a Narcís Oller

El teatre de la Renaixença: Àngel Guimerà

A classe veurem també fragments de l’adaptació musical duta a terme per la companyia teatral Dagoll Dagom de l’obra Mar i Cel, d’Àngel Guimerà.

Per acabar, tancarem el tema veient la versió més recent de l’obra Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, produïda per TV3 Televisió de Catalunya i presentada el setembre del 2011.

Lectura del 3r trimestre per a 4t d’ESO: El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada

El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada, és la novel·la triada com a lectura corresponent al 3r trimestre per als alumnes de 4t d’ESO. A banda del seu indubtable valor literari, la tria s’ha fet pensant en aquesta obra com a complement als continguts sobre la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust que els alumnes han estudiat en l’assignatura de Ciències Socials seguint la línia d’interdisciplinarietat que ens hem marcat des dels diferents departaments didàctics.

 

Horror i esperança

Entre les barbàries esdevingudes al llarg del passat segle XX, trobem la neteja ètnica a Bòsnia, el genocidi de tibetans executat per Xina, el gulag de Rússia, les matances de Sudan i Rwanda, i tantes altres doloroses atrocitats que són fruit de la crueltat humana. D’entre tots els exterminis que l’ésser humà ha comès, sobresurt el genocidi conegut com Holocaust o Shoah (catàstrofe en hebreu), l’extermini de 6 milions de jueus a mans del règim nazi. L’Holocaust contra els jueus és el genocidi més paradigmàtic de la història de la humanitat, ja que ha estat l’única vegada que s’ha volgut exterminar sistemàticament tot un poble. El camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, on van perdre la vida milions de persones, representa l’encarnació absoluta del mal.

M. Àngels Anglada va escriure El violí d’Auschwitz l’any 1994 en conèixer la història de Jacques Stroumsa, un jueu sefardita nascut a Salònica (Grècia), que va sobreviure a l’horror d’Auschwitz gràcies a un violí i que va morir el 2010 als 97 anys. Stroumsa va dedicar la seva vida a conservar la memòria de la ignomínia de l’Holocaust per tal que, com desitjava Obama, no es tornés a repetir. Al camp de la mort, Stroumsa va perdre la dona embarassada de 8 mesos, els pares i els germans. Enginyer electrònic de professió i violinista per vocació, va ser deportat als 31 anys des de la seva ciutat natal fins a Auschwitz-Birkenau, on va arribar el 8 de maig de 1943 i d’on va sortir el 8 d’agost de 1945.

Després de la primera nit ens van agrupar. Érem uns 700 i ens van preguntar: Qui toca un instrument? I jo vaig pensar: Aquests són ximples. Som a l’infern i ens demanen música. Però els meus companys em mormolaven: Jacques, Jacques, digues que toques el violí, serà bo per a tots, explicava Stroumsa. Així, després d’un tortuós diàleg amb el comandant alemany, Stroumsa va passar a distreure els oficials nazis amb la música de Mozart, Schubert, Beethoven o Wagner. A Stroumsa, que duia tatuat al braç el número 121.097, va salvar-li la vida un violí i la seva força moral.

El violí d’Auschwitz és la història d’un violí que fou creat enmig de l’horror més absolut, però també és una història plena d’esperança en el gènere humà. Daniel és un luthier (constructor de violins) jueu de Cracòvia, que intenta sobreviure en condicions infrahumanes a l’infern d’Auschwitz treballant com a fuster. El comandant del camp, Sauckel, descobreix, després d’un accidentat concert, quin és el veritable ofici de Daniel i el posa a prova: haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier sap que no només haurà de crear l’obra de la seva vida, sinó també el seu únic mitjà de salvació.

La lectura d’El violí d’Auschwitz es planteja com una manera de fer reflexionar els alumnes sobre el valor de la vida humana i sobre la necessitat de condemnar sense reserves qualsevol manifestació d’intolerància contra persones o comunitats basada en el seu origen ètnic o creences religioses. En la mesura que estem convençuts que no només ensenyem matèries, sinó que també eduquem i formem persones, volem transmetre, a través de la literatura, uns valors fonamentals en la defensa dels Drets Humans. L’Holocaust va suposar l’eliminació per part del règim nazi de 6 milions de jueus, de centenars de milers de gitanos, milers de Testimonis de Jehovà, així com més de 3 milions d’eslaus i opositors polítics. Aquesta és una realitat que s’ha de conèixer per tal que els nostres joves, els ciutadans del futur, siguin conscients que tots tenim l’obligació moral de lluitar perquè res semblant pot tornar a succeir.