Identificació de registres lingüístics

Tot seguit trobareu uns textos orals en què s’utilitzen registres diferents. Per a cadascun dels textos haureu d’emplenar l’esquema següent:

TIPUS DE REGISTRE

Canal

  • Oral
  • Escrit

ÀMBIT

  • familiar
  • social

TEMA

  • general
  • especialitzat

GRAU DE CONFIANÇA ENTRE EMISSOR I RECEPTOR

  • formal
  • informal

FINALITAT

  • emotiva / expressiva
  • informativa
  • conativa

NIVELL

  • formal-culte
  • formal-estàndard
  • col·loquial
  • vulgar

1) Porca misèria

2) Entrevista a Teresa Forcades a “Signes dels temps (només cal que escolteu, si voleu, fins al minut 1.33, tot i que us animo que escolteu l’entrevista sencera, s’hi diuen coses força interessants!!!)

3) Poema VII de “La pell de brau” de Salvador Espriu

3) Hamlet 

4) Julio Manrique i Marc Rodríguez al Matí de Catalunya Ràdio

Els registres lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.

Segons condicionants com el tema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.  Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics.

En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits familiars, col·loquials, amb la família i els amics. Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

L’estàndard és un registre de formalitat mitjana que es considera neutre, és el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació, s’utilitza per parlar de temes generals, tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc. Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.

Dins dels registres informals, a més del registre col·loquial o familiar, també hem de considerar l’argot, que és una varietat de la llengua pròpia d’un grup reduït de parlants, que comparteixen característiques comunes com la professió, els gustos musicals, la procedència social, l’edat, etc. Això fa que tinguin un vocabulari propi que, de vegades, arriba a fer-se comú i és acceptat per la resta de parlants. Un exemple seria paraules que procedeixen de l’argot de la delinqüència, com “pasta” per anomenar els diners.

  En el següent document en pdf trobareu apuntsexercicis per treballar el tema dels registres lingüístics.

      ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

En grups de tres persones haureu de visionar el capítol Tinc piu piu de la sèrie d’humor de TV3 Plats bruts. En la sèrie en general, i en aquest capítol en concret, és freqüent l’ús de mots i expressions col·loquials i d’argot. Trieu-ne sis i expliqueu quin és el seu significat i quina seria la seva forma en registre estàndard.

Tinc piu piu

Proper examen sobre la lectura Tirant Lo Blanc, de Joanot Martorell

Els alumnes de 1r de Batxillerat heu de començar a preparar l’examen sobre la lectura Tirant Lo Blanc, a partir dels apunts de classe i dels comentaris arran de la lectura de diversos fragments de l’obra.

En l’enllaç següent trobareu les indicacions sobre quina serà l’estructura de l’examen, així com exemples de temes susceptibles de ser tractats en aquesta prova.

Tirant Lo Blanc: indicacions per a la preparació de l’examen

La poesia trobadoresca: exposició oral

Després de la lectura dels dos poemes trobadorescos que trobem a l’Antologia de la poesia catalana, els alumnes de 1r de Batxillerat completareu l’estudi de la poesia dels trobadors amb una activitat grupal que consistirà a fer una exposició oral sobre un trobador, ja sigui occità o català, atenent sobretot al contingut d’una de les seves poesies.

En grups de 4 persones, triareu una poesia, de qualsevol gènere trobadoresc, d’un trobador,occità o català. Haureu de buscar informació sobre la vida del trobador, el gènere a què pertany el poema triat, i el contingut del poema.L’exposició ha de tenir una durada màxima de 10 minuts i podeu utilitzar els recursos audiovisuals que considereu convenients.

Per ajudar-vos a preparar aquesta activitat, teniu a continuació un seguit de recursos que caldrà que consulteu:

Informació general sobre la poesia trobadoresca, trobadors i gèneres

Wiki de l’assignatura: document La poesia trobadoresca

Pàgina web Els trobadors catalans

Pàgina del Projecte Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya

Pàgina de la Generalitat de Catalunya

El gènere teatral


És el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat representar una acció dalt d’un escenari. Per tant, el text teatral, en principi, és creat per ser interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta unes característiques ben diferenciades:

  1. l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;
  2.  el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
  3. el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;
  4. sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)
  5. hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal
  6. les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aquí queden recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
  7. no hi ha narrador; el punt de vista és mostrat pels personatges.

2. El text teatral

Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.

  •  El text escènic va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció sobre com cal desenvolupar l’espectacle. Inclou informació sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen de text escènic.
  •  El text acotat és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva i que és una anotació explicativa al marge d’una obra teatral, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions:
  1.  les acotacions d’acció són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure, entrar, sortir…)
  2. les acotacions de caracterització són indicacions sobre les característiques d’un personatge determinat: simpàtic, cruel…
  3. les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant, rient, amb ràbia…
  •  El text principal és el text que forma part de la representació. És tot allò que forma part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs…

3. L’estructura

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval –marcat normalment per la baixada del teló–. Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç.

Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu.

El quadre és la subdivisió temàtica d’un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.

4. El discurs teatral

El diàleg és la forma més estesa del discurs teatral. Quan s’analitzen els diàlegs, cal tenir present la situació dels interlocutors (igualtat, inferioritat…), la forma d’actuar (dialècticament, si es repliquen complementàriament, expositivament i interrogativament), i la relació amb l’acció (si la matisa, la posa en moviment…).

En molts casos, el diàleg es trenca per la llarga intervenció d’un dels personatges; en aquest cas podem parlar de monòleg: discurs no adreçat directament a un interlocutor. És un diàleg interioritzat en què un mateix és alhora l’emissor i el receptor.

També existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense testimonis) i l’apart (quan es fa participant o còmplice al públic de la història, sense que se n’esperi resposta.

5. L’espai

L’espai escènic és l’espai que percep el públic durant la representació. Varia segons la concepció de l’obra.

L’escenografia és el conjunt d’elements que s’afegeixen a l’espai escènic per reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el mobiliari, la il·luminació i l’atrezzo, que és el conjunt d’accessoris que complementen la caracterització dels actors i d’objectes que es fan servir durant la representació.

l’escenari és la part del teatre on es col·loca el decorat i on es desenvolupa majoritàriament l’acció dramàtica.

La tramoia és el conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials… En el teatre tradicional el teló, s’apuja i s’abaixa marcant l’inici i l’acabament dels actes.

6. Gèneres i subgèneres dramàtics.

6.1 Tragèdia

La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.

És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’Edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.

6.2 Comèdia

Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.

6.3 Tragicomèdia

Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:

    • els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocràtiques,
    • l’acció, seriosa o dramàtica, no acaba en catàstrofe,
    • l’estil no és unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragèdia, contrasta amb el llenguatge col·loquial quotidià, típic de comèdia.

6.4 Drama

Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…

6.5 Altres gèneres dramàtics:

    • Acte sacramental: Peça dramàtica de caràcter al·legòric en un acte. Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants i destinades a ser representades en la festa del Corpus Christi a les places públiques.
    • Misteri: d’origen medieval, proposa en una successió de quadres, una representació dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passió, assumpció…)
    • Mim: rebutja l’ús de la paraula i se centra només en la gestualitat.
    • Òpera: gènere creat a Itàlia al segle XVII, totalment cantat, de tema generalment tràgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda. La seva modalitat còmica s’anomena òpera bufa.
    • Sainet: gènere dramàtic d’entreteniment, de caràcter còmic, caricaturesc, d’extensió breu i d’ambient i personatges populars. Posseeix unes característiques temàtiques força constants: reprodueix situacions quotidianes a través de tipus assenyalats per un tret desmesurat (gasiveria, autoritarisme…), portat fins a extrems ridículs; i exalça les virtuts de la vida quotidiana (amor, lleialtat…)
  • Entremès: peça teatral breu, amb un llenguatge planer, caricaturesc, destinada a un públic poc exigent. Normalment es representava en un descans de la comèdia; a partir del segle XVIII, el terme es confon amb el de sainet.

TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell

Segons Miguel de Cervantes quan fa referència al Tirant Lo Blanc en la seva novel·la El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, “Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo […] Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho”. Segons Martí de Riquer, sens dubte el millor especialista en literatura catalana medieval, l’obra de Joanot Martorell és la millor novel·la en català de tots els temps. La novel·la narra les aventures guerreres i amoroses del jove Tirant Lo Blanc, des de la seva trobada amb l’ermità Guillem de Varoic, el qual li explicarà quins són els fonaments de la cavalleria, passant per la seva etapa de formació a la cort d’Anglaterra, els seus fets d’armes a Sicília i Rodes, fins arribar a la cort de Constantinoble, on lluitarà al servei d’un bell i noble objectiu: deslliurar l’Imperi Grec del setge dels turcs. Tot això barrejat amb tot un seguit d’episodis humorístics i amorosos i amb la intervenció de personatges com Felip de França i la princesa Ricomana, el duc de Macedònia, el cavaller Kirieleison de Montalbà, l’Emperador i l’Emperadriu, Estefania i Diafebus i, sobretot, tres personatges femenins inoblidables: la Princesa Carmesina, estimada per Tirant, la entremeliada i sensual donzella Plaerdemavida i la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.

Tirant Lo Blanc és qualificada com a “novel·la total”: és alhora una novel·la cavalleresca, militar, eròtica i psicològica i la seva versemblança la fa diferent de les novel·les de cavalleria medievals. Per això ha estat considerada una de les millors novel·les del moment.

Martorell, un cavaller valencià nascut a Gandia cap al 1414, inicià el Tirant Lo Blanc l’any 1460. En morir, vuit anys després, la redacció de la seva novel·la estava molt avançada. El manuscrit va passar a mans de Joan Martí de Galba, qui sembla que va escriure els darrers capítols i la va dur a impressió l’any 1490.

Per treballar aquesta lectura preceptiva a 1r de Batxillerat, haureu de fer servir els recursos següents:

Joanot Martorell, cavaller i escriptor

Documental Joanot Martorell

A més, a l’aula podreu veure una presentació de Power Point sobre el Tirant Lo Blanc i el seu autor.

Durant aquesta avaluació, llegirem fragments del Tirant i dureu a terme activitats que trobareu en aquest web.

Lectures del 3r trimestre per a 3r d’ESO: El gat negre i altres relats, d’Edgar Allan Poe

Per als alumnes de 3r d’ESO, aquest tercer trimestre proposem un clàssic del misteri en estat pur: El gat negre i altres relats (Barcanova), una selecció de contes de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe. Tot i que Poe, nascut a Boston l’any 1809 i mort a Baltimore l’any 1849, és també un excepcional poeta dins del moviment del Romanticisme, la seva fama literària prové de les  narracions d’intriga i terror. Per això se’l considera com el “pare del conte de terror psicològic”.

Uns contes com aquests només podia escriure’ls algú amb la vida i les experiències d’Edgar Allan Poe, l’existència del qual fou tan estremidora i turmentada com les històries que va imaginar fa gairebé dos segles. Sempre va voler ser poeta, però les necessitats econòmiques el van empènyer a dedicar-se al periodisme i a la prosa. Malgrat la infelicitat que el va acompanyar durant tota la vida, va ser capaç d’escriure poemes tan meravellosos com Annabel Lee (traducció al castellà), un cant a l’amor etern, i de crear relats que tenen un lloc destacat en la història de la literatura universal, com El gat negre, El pou i el pèndol, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar o La caiguda de la casa Usher.

 


 

Lectures del 2n trimestre

Recordeu que les lectures proposades en el Pla Lector per a aquest segon trimestre són:

Tercer d’ESO: Nocturn a quatre mans, de Pere Pons i Clar

Quart d’ESO: Jo, robot, d’Isaac Asimov

Noies i noies de 4t, tot i que la pel·lícula protagonitzada pel Will Smith és força entretinguda, no caigueu en la temptació (massa freqüent entre alguns de vosaltres), de substituir la literatura pel cinema (ja m’enteneu…)

En tornar de les vacances, farem els controls i les activitats de lectura. Consulteu el calendari de 2n cicle!!